Aquest matí, després de dutxar-me, m’he mirat el melic. Ha estat un moment d’excitació complaent, quasi vici. I si us haig de ser sincer m’hi he entretingut. L’he percebut de rotllana quasi perfecta. Lleugerament ovalat per tal d’harmonitzar amb el perfil estilitzat del cos. Simètric. El centre formant una cúpula arrodonida, llisa, de color torrat. M`ha arribat una suau olor de canyella. Semblava talment que allò no podia haver estat mai un forat.
Un cop vestit he sortit al carrer. Més per curiositat que per ganes, i amb certa aprensió, he començat a imaginar-me els melics de la gent amb qui em creuava. Sorprenentment els he concebut divertits, agosarats, espavilats, vergonyosos, indecisos, arrogants, presumits ... Inclús un senyor, no massa agraciat i grassonet, tenia un melic excels! He arribat a sentir-me incòmode. Amb un certa rancúnia m’han sorgit dubtes.
Un cop a casa, de reüll, he tornat a mirar-me el meu. L’he descobert recargolat. Capgirat. Tancat en sí mateix. Ignorant. Fins i tot avorrit. Parafrasejant Vicent Andrés Estellés ... “he sentit una amarga compassió de mi ...”
He pensat que potser no és bo mirar-se massa el melic.
Nota 1: L’alliçonament d’aquest simple relat està prou clar. He de dir, però, que en principi tenia que ser molt més agosarat. Havia pensat en un vídeo i una mena de striptease amb foses i zooms al meu melic. Però a mesura que el projecte avançava anava prenen un caire vulgar, ordinari, inclús diria de mal gust. Ho he deixat estar i m’he limitat a buscar melics a la xarxa. Qualsevol d’aquests melics podria ser d’algun de vosaltres. Inclús hi podria ser el meu. Estic pensant, com a recreació, que no estaria malament penjar el nostres melics a la xarxa i que ens comencéssim a mirar els melics els uns als altres.
Nota 2: El treball de vídeo que m’havia proposat en un principi estava estimulat per en Lluis Bosch de Mil Dimonis. Està clar que m’ha faltat la naturalitat i el saber fer d’en Lluis en aquestes coses.
(Al tancament d’aquest apunt m’assabento que en Lluis dona per acabada l’època de Mil Dimonis i començarà un nou projecte. Un nou blog. M’agradaria que Mil Dimonis quedés com aquell bon llibre de la biblioteca que vas consultant de tant en tant.)
------------------------------------------------------------------