Un filat travessa un arbre. Imatge: Arxiu personal. |
Un relat de la Bru (Els colors de la Bru) va ser l’espurna que em va incitar a escriure aquest altre. A ella doncs el dedico.
Un esmolat filat barrina un arbre. S’hauran buscat o l’afecció la fet l’atzar? Imagino una ferida consentida, sagnant de saba dolça. O potser ha estat forçat i és ferida de doble tall: els dos pensen que ha estat l’altre. Tan se val, res pot alliberar-los sense fer més mal.
L’escorça, com un llençol, embolcalla nueses trenades. És gust dels dos sota el llençol quan un plora i l’altre riu? El ritual és clar: És deixa ferir el que plora i és deixa ferir el que riu.
Sota un mar de llençols onades de carícies fingides. Mitges veritats i mitges mentides. I el pensament mar endins ...
Esdevindran presoners de cent convits
i oblidaran les barques varades.
Ell, cercant l’escumall del coit amb l’arena,
i padrina de noces ella, enamorada del nuvi.
Esdevindran imatges trenades
cisellades pel tall de cada ona.
El tast salabrós de la quilla,
l’esvoranc a babord,
l’empenta del cos penetrant dins l’úter humit
i el pensament mar endins ...
... comptant aniversaris a cada vogada.
cisellades pel tall de cada ona.
El tast salabrós de la quilla,
l’esvoranc a babord,
l’empenta del cos penetrant dins l’úter humit
i el pensament mar endins ...
... comptant aniversaris a cada vogada.
----------------------------------------------------------------------------------------------