dimecres, 16 de juny del 2010

Un poeta proper, humà, definitiu.

.
Vicent Andrés Estellés.

Llegir en Vicent Andrés Estellés és sempre tan gratificant !! Diria que ja no es pot reflectir millor la condició humana amb totes les seves pors, planys, retrets, sarcasmes.
He triat uns petits fragments de les "Horacianes". Sense ambuts.

III
vaig dur la vedella al brau
i te la vaig vendre prenyada.

si ja és passat el temps i no ha parit
serà que el brau el tenia de canya verda.

no voldràs que la culpa siga meua.

XLIV
he fet avui una merda despreciable,
una d'aquelles merdes aigualides,
sense cohesió ni consistència,
com l'allioli que no lliga i li afegeixen aigua.

he sentit una amarga compassió de mi,
una pobra nostàlgia .....

LIX
suetoni, que és un fill de puta,
cosa que no té cap mèrit, car tot ho feu la seua mare
amb el consentiment i el consell del marit,
a més d'ésser ell, suetoni, de pròpia collita, un bon cabró,
parla de mi en termes més que maliciosos.

allò que més em fot és que ho fa sense gràcia .....

XXX
tinc fama de bufat
i és una fama justa certament.

almenys, en la mesura de les meues possibilitats,
cada dia intente justificar-la .....

XL
t'has passat la vida amollant poemes, poeta.
ara et caldria meditar, en silenci,
el que feies.

guanyaries tu i guanyariem nosaltres.

creume.


Vicent, si et plau, prestem en suetoni. El necessito tan sols un moment.
Si et plau, deixem provar-ho:
- suetoni ..... mal parit !
Gràcies.
.

dilluns, 14 de juny del 2010

Un compositor i cantant irrepetible.

.
TOM WAITS.

Com un Predicador malforjat que sermoneja des del púlpit amb una ampolla de Bourbon a la mà. Al acabar, entona “el Senyor és el meu Pastor” amb una vehemència que converteix al més incrèdul. El Predicador Waits, però, només perdona als no creients ... i els convida a una ronda. El mateix Waits amenitza la vetllada al piano en mig de la gatzara mentre les noies ensenyen cuixa: .... el Senyor és el meu Pastor, no em manca un got ben ple i em deixar descansar en braços d’una meuca ...

En acabar el Predicador desapareix discretament cantant Long Way Home. Un viatge impossible. En Tom Waits només agafa bitllet d’anada.

En Tom Waits és un compositor i cantant irrepetible amb una obra immensa. Em quedo amb l’àlbum “Rain Dogs” i la cançó “Downtown Train”.
.

dimecres, 26 de maig del 2010

20 Ascencions al cim de l'Everest.

.
APA SHERPA.

El 22 de maig de 2010 Apa Sherpa va assolir l’Everest per vintena vegada. I no ho ha fet per vanaglòria, ni per anar apuntant “vuit mils” a la llibreta ni per reconeixement. Ho ha fet perquè és la seva feina. Al començament com a carregador i més tard com a cap de sherpes, ha ajudat a molt expedicionaris a arribar al cim.


Del món de l'alpinisme normalment no se’n parla mai en els mitjans de comunicació. Només quan hi ha morts, quan es fan carreres per aconseguir rècords o quan es tracta d’alguna extravagància d’expedicions comercials portades a terme per rics o famosos que intenten comprar el cim amb diners. Dels sherpes no se’n parla mai.

En el seu país (m’agradaria pensar que també dins l’alpinisme) la seva historia ha estat ,però, reconeguda. Això li ha donat notorietat i li ha permès posar en marxa dos ambiciosos projectes:

- La ECO EVEREST EXPEDITION amb la finalitat de baixar els munts de deixalles que les expedicions han anat deixant en els camps d’aproximació al cim.


- La APA SHERPA FUNDATION destinada a aconseguir recursos per a les escoles del Nepal, a la formació d’educadors i preservar la llengua i cultura del poble del Nepal.

Que cada un hi posi els adjectius que consideri.
.

dimarts, 18 de maig del 2010

El conte amb més màgia.

.
EL PETIT PRINCEP. Format de novel·la gràfica.

Antoine de Saint-Exupéry en el pròleg del seu llibre fa una dedicatoria al seu amic Léon Werth quan era infant. D'aquesta manera ho feia extensiu a tots els infants. La comprensió del llibre, però, no és fàcil per a nens i nenes si no hi ha l'ajuda d'una persona gran. 

Ara, l'autor de còmics francés Joann Sfar en fa una adaptació il·lustrada en format de còmic que manté la màgia de l'obra original i el fa més proper.

Quan l'escala de valors a vegades està tant malentesa, la lectura (i relectura) d'aquest llibre hauría de ser obligada.

Dades:
- El Petit Princep.
- Autor: Joann Sfar.
- Editorial Salamandra. En català i castellà.
- Traducció de Anna i Enric Casassas.

Nota personal: Quan Jules Verne va escriure "De la Terra a la LLuna", hi va haver una part que no es va arribar a publicar mai. Sembla ser que la tripulació de la nau va fer una curta estada a l'esteroide B-612. De tornada a la Terra van dir que a la Lluna no hi havia res, però en el petit esteroide B-612 hi havien vist un xai, una serp, una guineu i una flor. Jules Verne va optar per no fer públic aquesta part del viatge per una senzilla raó: La gent gran no s'ho hauría cregut.

dilluns, 3 de maig del 2010

La gloriosa nit del ritme.

.
BENNY GOODMAN. "Live at Carnegie Hall".

Músic de jazz virtuós, perfeccionista i rigorós en el seu treball va desenvolupar la seva vida professional com a líder de petits grups ( trio, quartet, sextet) i com a dirigent de Big Bands.


A Benny Goodman se li reconeix haver estat el primer músic que va fer desaparèixer la discriminació racial en les orquestres. El seu famós quartet estava integrat per Teddy Wilson (piano), Gene Krupa (bateria), Lionel Hampton (vibràfon) i el Benny al clarinet.

Disc recomanable d’aquesta època: “Complete small group master takes” (RCA. Copia remasteritzada i digitalitzada).

El disc, però, que ha entrat en la historia del jazz va ser el "Live at Carnegie Hall", gravat el 16 de Gener de 1.938 en directe i que va representar el cop definitiu a la popularització de les bandes de swing. Aquell dia al Carnegie Hall, lloc sagrat de les filharmòniques i la música clàssica, tothom va acabar movent els peus i fent petar els dits. Havia nascut “el Rei del Swing”.

Disc imprescindible: “Live at Carnegie Hall”.

Més informació:

http://www.youtube.com/watch?v=hel9zo9AFc4

http://www.bennygoodman.com/

Spotify: http://open.spotify.com/album/09lzqRgkIAJfr1KZ3qREYD

.