Posant color a la memòria.

Les troballes casuals d’allò que ens és propi i del que no en teníem coneixença fa que comencem a fer un exercici de memòria per tal d’anar lligant caps, llocs, gent, èpoques ...
El descobriment d’una fotografia de quan era petit, assegut a les escales de l’ermita de Sant Mateu del Bosc m’hi ha fet pensar.

El Llop quan era cadell.

A vegades pensem en l’empremta que ens han deixat viatges llunyans o grans projectes, però me’n adono que aquest lloc, no pas lluny de casa, ha estat influent cruïlla d’amics, encontres, converses. Tant l’Anna com jo recordem que, en aquest lloc, una vegada hi vam pujar separats i en vam baixar junts.

Busco desesperadament una fotografia d’aquella època de l’Anna en el mateix lloc. Remeno calaixos i capces. La trobo!

L'Anna enfilada a la teulada.

Em miro i remiro ambdues imatges buscant-t’hi records. La roba, el jersei fet per la mare, les sandàlies de plàstic, el bastó de l’avi, el “cangur” de l’Anna  ..... Tot en blanc i negre.

Decidit, agafo olis i pinzells i m’hi arribo. Ja fa temps que no pinto, però aconsegueixo treure’n un esbós.

Detall de l'esbós de l'ermita de Sant Mateu.

Aconsegueixo que la memòria, lluny de ser un refugi, em permeti avançar en el viure.

---------------------------------------------------------------------------
 

Cartes a la Caputxeta Vermella. El fet excepcional de l’efímer.

Estimada i absent amiga,

Sovint em sembla un regal algunes de les coses que no podrem posseir sempre. Aquelles coses que ens hem fet íntimament nostres. Tot allò que ha format part d’un moment irrepetible en la nostra vida i que d’una manera conscientment plaent, sense adonar-nos, anirem oblidant. Amiga, què t’haig d’explicar a tu! Saps que el desigual envelliment de les espècies farà que algun dia jo mateix sigui un filet de pensament que se’t escapa de la memòria.

Avui, però, et volia parlar de l’ofici del gel quan embolcalla la vida, atura el gest, allarga l’instant. S’ho fa seu i en fa silenci, i més tard ho allibera. Et vull parlar de l’efímer. D’allò que mai podrem posseir.

He vist el riu saltar pel penya-segat i aturar-se al mig del buit. I la genciana, presonera, deixar de créixer. I com el so del cant d’un gall fer m’arribava lentament, fins quedar sospès a l’airecel. I un branquilló ser l’origen d’un cos vigorós ...  i sobreviure’l.

Ah! No hauríem de sobreviure a la nostra pròpia memòria! Sortosament, encara penso amb tu. Em pregunto si tots els pensaments, records i ofrenes han estat moments efímers. I, si ha estat així ... com és que l’efímer dura tant?

El fet excepcional de l'efímer. (Arxiu propi)

-------------------------------------------------------------------------

Marcar territori.

Hi ha alguns mamífers carnívors, com els mustèlids, que solen defecar damunt de pedres o llocs elevats. D’aquesta manera els seus excrements són ben visibles i els serveix per marcar territori.

Cagadeta de mustèlid

Dit això, m’agradaria explicar una jornada recent:

En temps de les grans glaciacions les geleres arrastraven pedres enormes, que més tard, amb el desgel, quedaven escampades per les valls. A aquestes roques, desarrelades, en diuen blocs erràtics. Molts d’ells foren considerats sagrats i van ser objecte de cultes i rituals.

Per la vall de Larboust busquem el bloc erràtic anomenat “El Cailhau (pedra) d’Arriba-Pardin (arrivé par Dieu)”. Aquest bloc de pedra està situat al poble de Poubeau (Alta Garona) i està documentat que, en temps antics, els homes i dones de la vall hi feien rituals de fecunditat tot fregant els seus cossos contra la pedra. Després dansaven i reien al seu voltant. Es veu que la cosa funcionava, dons aquest cailhau atreia a nombroses parelles de la vall. Una bogeria, vaja.

- Bon jour, madame. Nous cherchons le bloc erratique ...
- Ah ! Oui … Vous pouvez y arriver par le chemin chez Jean-Pierre.
- ¿ ? (La dona ens ho comenta com si coneguéssim en Jean-Pierre de tota la vida).
- Venez, je vais vous le montrer.

La dona, molt amable, ens acompanya fins darrera l’església del poble. Des d’allà ens assenyala, un punt en mig de la vessant de la muntanya:

- Montez là haut. Vous verrez la croix.

La creu ?! Quina creu ?! Després de pujar uns quants marges, saltar uns quants tancats i amb les cames plenes d’esgarrinxades arribem al Cailhau d’Arriba-Pardin. En vaig fer aquesta fotografia:

El Cailhau d'Arribas-Pardin

Hi ha algun detall que us sobta? La Creu? Ho explico: L’Església no podia permetre aquella follia de fregament de cossos, rituals lascius, excessos i orgies. Solució: Clavar-hi una Creu al damunt! Al principi es veu que la cosa no va funcionar. Els habituals a la Pedra no estaven disposats a que els hi prenguessin “ el caramel” i van arrancar la creu. L’Església va reaccionar posant-hi una Creu més grossa i la prohibició d’acostar-s’hi a menys de 50 passos.

L’Església havia marcat territori i havia deixat la seva “cagadeta” sobre la Pedra.

------------------------------------------------------------------------

Els fills de Perseu.

Em poso a escriure quan tot just fa uns dies els Persèids s’han manifestat. Aquests minúsculs meteors, alliberats de la cua del cometa 109P/Swift-Tuttle, provoquen la “pluja d’estels“ que ens manté en vetlla nits d’estiu i, com aquell que cull bolets, ens fa cridar: “Allà n’hi ha un altre!”.

El cometa 109P (com diu Saint Exupéry, això de posar números a tot és cosa de la “gent gran”) ve de les profunditats de la constel•lació de Perseu. D’aquí el nom de Persèids.

Una recent estada a l’Alta Garona m’ha fet rememorar una travessa per l’Alta Ruta Pirenaica. Els Persèids ens van visitar una nit quan superàvem el coll de Gourgs Blancs a quasi 3.000 m. d’alçada. Aquella nit vam omplir un bon cistell d’estels! (Val a dir que també de desitjos).

El Sol s'amaga darrera dels estanys de Gourgs Blancs. (Arxiu propi).

Una altra vegada, pujant tot sol cap a la Pica d’Estats, vaig fer bivac a l’estany d’Estats. Regirant-me dins del sac, a mitja nit vaig obrir els ulls. Mirant el cel, de panxa enlaire i sense cap referent terrenal, vaig contemplar l’espectacle més indescriptible que mai he vist. Em veia surant tot sol en mig dels milers d’estels de la Via Làctia. Tant mateix com un astronauta a la Coma d’Estats! Aquella nit, els Persèids em van concedir el desig d’arribar al cim. Just abans d’endormiscar-me de nou, a l’horitzó em va semblar veure-hi la figura d’un llop.

Constel·lació del Llop.

Tot això ve a “cuento” d’una noticia que vaig llegir: “Un grup de científics creen una estrella artificial”. Es veu que la “cosa” consisteix en aconseguir una fusió termonuclear, en un espai tancat i molt reduït, que arriba a 180 milions de graus i crear una mena de sol en miniatura.

Molt bé, ja tenen l’estrella ... i ara què? La deixen anar? L’apaguen? Les van emmagatzemant en cementiris d’estels?
  
Els meus presagis no són pas bons. Em temo el pitjor: Mercadeig d’estels! Ja m’imagino les grans Potències i Multinacionals adquirint la seva estrella, el seu Sol, per tal de fer-ne l’ús que ells en dirien “un Bé per a la Humanitat”. A partir d’aquí ja us ho imagineu: Sols per tot arreu. S’han acabat dies i nits, hiverns i estius i l’arrelament identitari de les Espècies.

Ah! Si Copèrnic i Galileo aixequessin el cap. Que dirien? Bé, ja ho dic jo per ells: Que es fotin l’estrella artificial al cul!

------------------------------------------------------------------

Fins ara.

Aquest bloc estarà inactiu dos o tres mesos. Ja fa temps que estic posposant temes que no puc ajornar més i com que el meu intel•lecte (justet) no dona per fer masses coses alhora, si les vull fer ben fetes, haig de deixar-ho.

De totes maneres no em fa nosa dedicar-me una temporada a les tasques ajornades que haig de concloure: Diàlegs pendents amb la natura a l’Alta Garona (les ovelles limousines són peça preuada pel llop). Donar sentit a un grapat de paraules que porta anys esperant-me en un calaix i tenir-me-les amb olis i pinzells.

Mentrestant segueixo udolant amb el desig de que l’alçament social actual, avanci amb veu d’unitat, sense sigles, sense banderes i sense fronteres.

Fins ara.

Aauuuuuuuuu!!

----------------------------------------------------------------