Retrat d'Erik Satie fet per Suzanne Valadon |
Quan escolto Satie m’imagino al Petit Princep fent preguntes. O a Cézanne, pintant pomes. (Les notes precises. Les paraules senzilles. Les pinzellades perfectes). En tots tres casos la importància dels silencis.
Quan escolto Satie quasi no sento, minúscules d’ivori, els sons en suspensió que trenquen les ombres velades. Quasi no veig, tant emmotllades arreu, les pauses al punt de “Trois Gymnopédies”.
Podeu escoltar:
Gnossiene nº1.
Gymnopedie nº1.
. Imprimir artículo
1 comentari:
coincideixo amb l'admiració per SATIE, un dels grans del silenci i la música combinades.
àngel
Publica un comentari a l'entrada