dilluns, 16 de maig del 2011

Ave, Caesar, morituri te salutant.

Entro al forn a comprar el pa.

- Hola bon dia, una barra de quart “de llenya” i un rodó de mig.
- Molt bé, aquí tens. Serà dons ... 1 sesterci.
- A veure si tinc peces petites, no ... te ... 1 denari.
- Molt bé, 3 sestercis de volta. Gràcies i bon dia.


Aquesta conversa que sembla talment de ficció, aviat no ho serà al pas que anem. Tal i com està l’economia d’alguns països europeus, potser a la llarga acabarem tornant a l’antiga moneda romana! (Ja es parla d’algun país forçat a deixar la zona euro, tornar a l’antiga moneda nacional i possibles devaluacions).



Asterix davant del primer edifici del Fons Monetari Internacional. En aquells temps era impossible imaginar-se el que es començava a “coure” allà dins.


Per tal que aquest canvi no ens agafi desprevinguts hauríem de ser previsors i començar a fer algunes coses:


- Llegir-nos les aventures d’Asterix. Especialment aquells passatges en els que es fan transaccions comercials amb els romans.

- Començar a fer càlculs senzills a l’hora de fer les compres diàries (allò de: si 1 Kg. de pomes val 2 sestercis, quan valdran ...?).

- Familiaritzar-nos amb les cares de Marc Aureli, Adrià, August, Claudi ...

- Estar molt atents a les comissions bancàries que ens cobren els bancs. Segur que amb el canvi de moneda aprofitaran per “fer-hi l’agost”.

- No caldrà saber llatí. Però no estaria malament conèixer algunes frases fetes al moment d’anar a comprar, per exemple: “Ego sestersius non habeo” (quan no podem pagar). ”Qui est ultimus?” (per demanar tanda al mercat). “Vade retro” (si després de demanar tanda algú se’t cola). “Quanti minoris” (Molt important, vol dir que el preu està rebaixat). “Venditor igitur qui pretium petit, oferre debet rem” (O sigui el venedor ens ha de vendre la mercaderia d’acord amb el que paguem). “Via crucis” (frase que utilitzarem sovint al no poder arribar a fi de mes). “Animus lucrandi” (expressió que utilitzarem sovint davant de l’empleat de banca corresponent).


Diferents imatges de sestercis. Compte! Són sestercis falsos! En el moment de l’encunyament i posar-los en circulació sempre hi ha, a més dels bancs, qui vol fer negoci. Recomano retenir-ne l’aparença per tal d’estar previnguts.


Convençut del fracàs de tot aquest sistema, estic preparant un proper apunt: “Fallida del sistema monetari. La Permuta: intercanvi de bens”.


---------------------------------------------------------------

Imprimir artículo

8 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Jo crec que faran monedes amb la cara del Strauss-Kan, a partir de l'expressió que fa quan és davant la jutge. Està molt bé saber quina mena de gent regeix els nostres destins. I això que aquest era el "progressista".

Llop Estepari ha dit...

Lluís, tens raó. A l’altra cara de la moneda s’hi podrien encunyar (amb “u”) escenes libidinoses.
Si aquest “paio” és culpable se l’ha de castigar. Però, mira, tot això fa un tufillo estrany. Em sembla que darrera hi ha molta més merda de la que tot aquest desplegament mediàtic ens mostra.

Notis ha dit...

Va bé que ens anem preparant. Els canvis pel que sembla, podrien ser més aviat del que ens pensavem. Hem d'obrir bé els ulls, ja veig que tu ja ho estàs fent. M'agrada molt com ho efoques. L'ironía ens farà falta.
Un udol... Auuuu!

Llop Estepari ha dit...

Notis, tant de bo els canvis es produïssin aviat. Les mogudes d’aquests dies són un senyal. I si, m’agrada el rerefons d’ironia en la majoria de les coses. Si aquestes revoltes prosperen proposo encunyar noves monedes amb l’efígie de Sòcrates.

Unknown ha dit...

I tornaran a repartir calculadores d'aquelles que apretant un botonet es feia el canvi? iargetes informatives? i faran cursos per a la fgent gran per tal que no es faci "embolics? I aprofitaran per pujar-ho tot altre cop, multiplicant per 4???

buuuuufff quina mandra!!!

(espero impacient la fallida del sistema que anunciaràs en l'altre apunt)

Llop Estepari ha dit...

Eulàlia, mentre el sistema econòmic “oficial” fa aigües, podem començar a utilitzar propostes i iniciatives alternatives, que potser ja coneixes, com ara Banc de temps i Ecoseny

Gemma Sara ha dit...

No sé com serà el futur (el món Àsterix ja té la seva gràcia, ja...). M'estic llegint Lágrimas en la lluvia, de la Rosa Montero, inspirat en Blade Runner, i resulta que segons aquest llibre, aviat pagarem amb "gaies", la moneda mundial. Seria anar en la direcció oposada que tu deies, la de tornar a la mondeda nacional, però you never know...
No coneixia això de l'ecoseny, gràcies.

Udols electorals!(?)

Llop Estepari ha dit...

Gemma Sara, és cert, el món d’Asterix no estaria malament. Principalment per lo de la poció màgica!
Però, a veure ... qui té la poció té el Poder i a partir d’aquí ... ja estem al cap del carrer! Altre cop els Bancs!