L’Home dels seus somnis.

"Noia somiant". Dibuix: Júlia Vendrell.

Feia alguns dies que la Paula es llevava amb una sensació pertorbadora que la feia anar de pensaments agradables a d’altres plens d’interrogants i curiositat. Al despertar recordava vagament un somni eròtic impregnat de subtileses i de tendresa, però li era del tot impossible recordar la fesomia d’aquell home que cada nit li feia dormir un son amb tanta passió que semblava talment que estigués desperta.

Costés el que costés, estava disposada a dur a cap el que fos per tal de recordar i trobar l’home d’aquells somnis.

Només sortir al portal es va topar amb en Marc, el veí. Calia no desaprofitar la primera oportunitat i li va deixar anar un somriure seductor i encaramel•lat. No va passar res. Més aviat en Marc se la va mirar com volen dir “I que li passa a aquesta ara!”.

La Paula no es va desanimar i durant el matí va provar diferents estratègies: En el Metro, fent veure que s’entrebancava, es va llençar sense vergonya als braços d’un xicot musculat (“triar per triar”, va pensar).  A la feina va abocar expressament el cafè sobre la camisa del contable (mai se sap) i en un acte de desesperació va intentar deixar-se atropellar pel conductor de l’autobús.
  
A l’hora de dinar, per tal de cridar l’atenció del cambrer, va demanar guisat de menuts amb cargols i més tard, en una acte de valentia i empassant-se l’orgull, va trucar al seu “ex”: “Pere, que et sembla si ho tornem ha provar ...”

La Paula va pensar que potser la seva tria anava dirigida a un home massa normal. Potser valia la pena, posats a triar, donar-hi un puntet picant i morbós a la qüestió: El mossèn! A mitja confessió, però, va fugir quan va veure que l’interés del capellà anava massa lluny: “I que dius que et fa aquest home, filleta?”

A la perruqueria, fent veure que parlava pel mòbil amb una amiga va dir: “Doncs si noia, el test d’embaràs ha donat positiu” I tot seguit va observar si el perruquer feia cara d’esglai.

En realitat hi va haver un moment en el que va semblar que podia haver trobat el seu home: Va ser després de comprar l’ukelele. El dependent se li va acostar amb un somriure simpàtic i quan ella esperava el desenllaç, ell li va dir: “I perquè no et compres també una ocarina?”.

De sobte se li va encendre l’esperança: “Es clar! En Sergi, el farmacèutic!” Va córrer a la farmàcia i li demanà un producte per les pigues. “És per aquella piga que tinc a ...” li diu, esperant que ell conegui l’amagatall íntim de la taqueta. En Sergi li diu: “Amb recepta o sense?”

La seva darrera possibilitat era en Joan, de la botiga de menjar preparat. Sense masses esperances i una veu poc animosa li va dir: “Joan, posa’m una safateta de guacamole”. Res.

Cansada i decebuda va tornar cap a casa. Es va creuar amb l’Isabel, una noia del barri.

- Bona tarda Isabel.
- Adéu Paula.

A la Paula no li van caldre més de tres passes per recordar la persona dels seus somnis.

---------------------------------------------------------------

Imprimir artículo