Akira Kurosava. El vuitè Samurai.

Els set Samurais.

.

No descobrirem ara a l’Akira Kurosawa ! Però aprofitant que just es compleix el centenari del seu naixement (1.910) recomano amb entusiasme una de les seves pel·lícules.

La pel·lícula és una lliçó de com fer bon cine. Una de les grans pel·lícules de la història. Guió, Ritme, Fotografia, Efectes Especials (la pluja i el vent que tant li agradaven a l’Akira). Drama Èpic on no hi falta humor, amor, ironia. Una direcció impecable.

Els Protagonistes :

Els Camperols.

Periòdicament son assaltats per bandits que els hi roben la collita.

Tenen por. Son pobres. Només mengen mill. Es queixen. Es planyen d’ells mateixos.
(Al llarg de la pel·lícula els hi entreveurem, però, una certa hipocresia).
Son els verdaders vencedors de la historia.

Els Samurais.
Accepten defensar als camperols a canvi d’una paga ben minsa: Tres plats d’arròs al dia.
Ho fan per honor. Per amistat. Perquè es senten guerrers. En el fons ho fan per dur a terme una batalla que preservi la seva autoestima i mantingui alt el nom del Samurai, ja en decadència.

Els set samurais:
- Kanbei: El Cap. Hàbil en l’estratègia. No perd mai la serenitat.
- Shichiroji: Amic de Kanbei. Fa el paper de segon. Bon guerrer.

- Heihachi: Alegre. Treballava de llenyataire (allò que dèiem de la decadència).

- Gorobei: Expert i hàbil en situacions difícils.

- Kikuchiyo: D’origen camperol. Fanfarró. A l’hora de la veritat, però, està a l’alçada.

- Kyuzu: Autèntic Samurai. Només busca la perfecció en l’art de la lluita.

- Katsushiro: El més jove. Inexpert i enamoradís. Es passa el dia collint floretes.

Malgrat guanyar la batalla final, els Samurais es senten els verdaders derrotats de la història.

Tres hores de bon cine. (No m'en puc estar, però, de recomanar-ne una altre: Rashômon (1950).

.

Imprimir artículo