De totes maneres no em fa nosa dedicar-me una temporada a les tasques ajornades que haig de concloure: Diàlegs pendents amb la natura a l’Alta Garona (les ovelles limousines són peça preuada pel llop). Donar sentit a un grapat de paraules que porta anys esperant-me en un calaix i tenir-me-les amb olis i pinzells.
Mentrestant segueixo udolant amb el desig de que l’alçament social actual, avanci amb veu d’unitat, sense sigles, sense banderes i sense fronteres.
Fins ara.
Aauuuuuuuuu!!
----------------------------------------------------------------