dijous, 23 de setembre de 2010

Pep Laguarda a la caseta del plater.

BROSSA D'AHIR.

... Als octubres moltes colles de mascles del meu poble deixen de treballar, repleguen gàbies amb pardalets cantaors, mantes, marraixes i alguns instruments musicals i s'instal·len a una caseta muntanyera per reviure els ritmes salvatges i alleberadors de l'embiscà ...



... "el muserenc" només pujaba a la caseta del plater per tal de bufar-se fins a limits delirants i lleure, embolicat per una sofrida manta, sota el cel brillant al gorg d'una sèquia fins que el broll d'aigua el xopara pel dematí i despertar-nos amb cants d' "alceu-vos, xe, que ja és de dia"...
                           (extret de la narració que acompanya al disc).



A mitjans dels 70 una colla de mascles, de segur que també i havien femelles, van quedar il·luminats i van parir un dels àlbums més excepcionals de la música catalana (amb permís de Pau Riba, “Dioptría”, i d’Adrià Puntí, “L’hora del pati”).


Disc de culte. Folk Progressiu Psicodèlic amb sabor mediterrani i olor de farigola.

Disc aparentment senzill però molt treballat, tant a nivell de música com de lletres.

Cal escoltar-lo en aquell puntet sublim: quan la conversa decau, ens rega la rosada i hem mig buidat l’ampolla de mistela.

Aquí teniu un enllaç a Spotify. Bon viatge !


 

Imprimir artículo

2 comentaris:

en Girbén ha dit...

En vaig parlar no fa molt a casa però no em fa res tornar-hi.
Entro a Discos Oldies de València i dic: El Brossa d'ahir?
-Vinil o CD?
-Que la tercera sigui en CD!
Vam sortir de València escoltant-lo de nou, fins a aturar-nos a la Calderona.
Sé que en un lloc perdut d'aquesta serra encara resisteix la veritable "caseta del plater".
No puc deixar de recordar al coordinador d'aquest disc substancial.

jordi vendrell i donadeu ha dit...

Girbén, no saps com celebro la coincidència amb aquest disc! Per a mi és un disc de culte amb una sensibilitat enorme. Penso que no és gaire conegut, per aquest motiu em complau encara més el comentari.
Fas una menció al “coordinador” del disc. Encara que coincideixi amb el meu nom i cognom, haig de dir que no soc jo (ja m’hauria agradat!) .
Bé, Salut, llibertat i benvingut!