dimecres, 13 d’abril de 2011

El meu castell.

(Reflexions d'un Llop estepari).

Avui he mandrejat ajagut damunt la roca. És el meu castell. Mi sento fort, no tinc cap por. Tanco els ulls i ensumo la llúdriga. Escolto el vol del trencalòs. De molt lluny, m’arriba el so de la destral del llenyataire. Em deixo endormiscar i penso amb la meva condició.


Em moc per instint. Cada dia és una lliçó nova, el que vaig aprendre ahir no em serveix. No miro enrere. No dono consells, els meus udols son francs. Sé que hi ha altres llops, també sento els seus udols. Els respecto. Respecto les seves femelles i els seus cadells. Fem el nostre camí.


Conec la meva força, em deixo ensinistrar per la natura. També les meves febleses. No les amago, me’n sento altiu. No reconec victòries ni derrotes. No tinc remordiments.


No pertanyo a ningú ni enlloc. Vinc del nord i tornaré al nord. Guardo la imatge de la taigà en el pensament. I quan sigui prou vell em deixaré caçar per un inuit. La seva joia serà el meu llegat.


Els inuit dansaran i jo tornaré a reviure.


Inuit ballant la Dansa del Llop

--------------------------------------------------------------------------------------------------------
 Imprimir artículo

14 comentaris:

en Girbén ha dit...

“Així no em preguntis
perquè soliu
segons em plagui, conversant,
sec sobre aquesta vella roca
i somiejant passo el temps.”

No he pogut estar-me'n de recordar aquests versos de Wordsworth.
AUuuuhhh!!!

la Bru ha dit...

Crec que amb aquest escrit el llop ha trobat el seu millor jaç en el seu propi castell (o blog).

I un petit regal:
http://4.bp.blogspot.com/_Wm8xxrU8DDo/S5dIF7YTINI/AAAAAAAAAI8/RBCUE0OFAcs/s1600-h/llop.solitari.JPG

Llop Estepari ha dit...

Girbén, gràcies per l’al·lusió a Wordsworth. Sincerament, el desconeixia. Després de cercar-ne informació veig la influencia de la natura en la seva obra. Retorno a l’article del llop i n’extrec un fragment: “... em deixo ensinistrar per la natura ...” Després del teu comentari, pren més força. Un udol.

Llop Estepari ha dit...

Bru, a vegades hem de renéixer i buscar estímuls. I aquets estímuls moltes vagades estan dins nostre. Son els nostres “jo” amagats. Som nosaltres mateixos. Només necessitem aquella espurna que negui l’impossible (lo de la muntanya en el meu comentari ho dic en serio).
Gràcies per la imatge. M’agradaria posar-la al bloc però necessito el teu permís.
Un fort udol.

Lluís Bosch ha dit...

Justament ahir vaig veure un documental a TV2 sobre els llops. Va ser l'alternativa bona al futbol. En algun instant vaig pensar en el teu blog, perquè crec que hi havia informacions i frases que t'haurien agradat. Potser el pots recuperar per la xarxa (jo procuro que la Tv no m'entri per tantes bandes).

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

llop, castell, udol...ummmm!!!!
surt el llop del castell que ens encercla (el matrix de cada dia) i s'alça damunt la pedra on edifica el castell dels seus somnis.
Bona elecció llop astut! (ep: "llop astut" dels escoltes castors..una altra referència llobatona!).

la Bru ha dit...

La qualitat de la imatge és molt dolenta, però tens el meu permís.
Més udols!

Llop Estepari ha dit...

Lluis, gràcies per la informació. Intentaré veure-ho per la xarxa. Encara que sigui una mica llop solitari m’interessa saber que fan els llops d’altres contrades. Aprofito per dir que el llop que s’ha vist aquest dies per Castellterçol no soc jo. Un udol.

Llop Estepari ha dit...

Àngel, em sembla que això de la roca i el castell em pot donar molt de joc. Serà el meu refugi per abocar reflexions.
En el temps de l’escoltisme jo era Ratpanat Responsable. Un udol.

Llop Estepari ha dit...

Bru, gràcies. Treu el cap per la finestra, potser sentiràs el meu udol.

LEBLANSKY ha dit...

De llop estepari a llop estepari: auuuh!

Llop Estepari ha dit...

Leblansky, algunes vegades he escoltat els teus udols per diferents contrades, però no m’he decidit venir a trobar-te. Gràcies per donar el primer pas. El proper encontre serà a la teva roca.
Un fort udol de benvinguda.

Notis ha dit...

Llop, encara et queda molt per veure i viure. T'agrada molt la solitud però potser estaria bé que de tant en tant intercanviessis la teva saviesa amb altres de la teva espècie però....
Sigues feliç!.

Llop Estepari ha dit...

Notis, de savi no en tinc res. El meu viure és gràcies a la Natura. No faig res més que acceptar i compartir el seu ritme. Unes normes no escrites en les que, quan no hi ha la mà de l’home, tot es desenvolupa en perfecte harmonia. I si, soc feliç. Gràcies i un fort udol.