El cometa 109P (com diu Saint Exupéry, això de posar números a tot és cosa de la “gent gran”) ve de les profunditats de la constel•lació de Perseu. D’aquí el nom de Persèids.
Una recent estada a l’Alta Garona m’ha fet rememorar una travessa per l’Alta Ruta Pirenaica. Els Persèids ens van visitar una nit quan superàvem el coll de Gourgs Blancs a quasi 3.000 m. d’alçada. Aquella nit vam omplir un bon cistell d’estels! (Val a dir que també de desitjos).
 |
El Sol s'amaga darrera dels estanys de Gourgs Blancs. (Arxiu propi). |
Una altra vegada, pujant tot sol cap a la Pica d’Estats, vaig fer bivac a l’estany d’Estats. Regirant-me dins del sac, a mitja nit vaig obrir els ulls. Mirant el cel, de panxa enlaire i sense cap referent terrenal, vaig contemplar l’espectacle més indescriptible que mai he vist. Em veia surant tot sol en mig dels milers d’estels de la Via Làctia. Tant mateix com un astronauta a la Coma d’Estats! Aquella nit, els Persèids em van concedir el desig d’arribar al cim. Just abans d’endormiscar-me de nou, a l’horitzó em va semblar veure-hi la figura d’un llop.
Constel·lació del Llop.
Tot això ve a “cuento” d’una noticia que vaig llegir: “Un grup de científics creen una estrella artificial”. Es veu que la “cosa” consisteix en aconseguir una fusió termonuclear, en un espai tancat i molt reduït, que arriba a 180 milions de graus i crear una mena de sol en miniatura.
Molt bé, ja tenen l’estrella ... i ara què? La deixen anar? L’apaguen? Les van emmagatzemant en cementiris d’estels?
Els meus presagis no són pas bons. Em temo el pitjor: Mercadeig d’estels! Ja m’imagino les grans Potències i Multinacionals adquirint la seva estrella, el seu Sol, per tal de fer-ne l’ús que ells en dirien “un Bé per a la Humanitat”. A partir d’aquí ja us ho imagineu: Sols per tot arreu. S’han acabat dies i nits, hiverns i estius i l’arrelament identitari de les Espècies.
Ah! Si Copèrnic i Galileo aixequessin el cap. Que dirien? Bé, ja ho dic jo per ells: Que es fotin l’estrella artificial al cul!
------------------------------------------------------------------
11 comentaris:
Home, el sol algun dia necessitarà recanvi, tot i que jo calculo que per llavors la humanitat ja s'haurà extingit unes mil vegades amb tantes bestieses com fa... Sense faltar als llops eh...? Ben tornat del teu viatge pels espais interestelars!
Ei, llop, m'alego de tornar-te a veure per aquests barris!
Una estrella artificial... Ja, de pas, per què no fan un planeta igualet al de la Terra i tornem a començar, a veure si ho fem millor?
Òscar, Gemma Sara, sembla que us heu posat d’acord en els vostres comentaris: El futur de la humanitat, el cicle de la vida, tornar a començar ... No sé si ve a “cuento” però recordo algunes cites d’en Woody Allen sobre el tema:
- M'interessa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida.
- D'on venim? A on anem? Hi ha possibilitat de tarifa de grup?
- L'eternitat es fa llarga, sobretot al final.
Un udol.
No sé si la creació d'una estrella, la fusió, és una bona notícia. Com sempre, els descobriments científics "en sí", no són ni bons ni dolents. El problema és l'ús posterior que la humanitat en fa d'ells.
A nosaltres, que de forma individual poca cosa podem fer ens queda el gaudi dels persèids una nit d'estiu.
Inesperadament, l'any 1999 vaig veure la major pluja de Sant Llorenç a la platja de la Barceloneta. Enguany has estat des d'un punt de la Mola: sis o set cometes i set o vuit picades de mosquit. Em va semblar fantàstic que els mosquits em recordin on visc i qui sóc mentre provo de veure fenòmens còsmics.
Bentornat Llop! Quina manera més maca de tornar (perquè et quedes, oi?), parlant d'estels i demés. Jo no entenc gaire això de fer estrelles artificials... per a què les deuen voler? Però també penso que el cel estrellat a 2500 metres d'alçada és de les coses més boniques que hi ha. He dormit alguns cops als Estanys d'Estats, tot i que no hi he fet cap bivac, i allà, o a altres punts del Pirineu, he pogut contemplar cels increïbles. És una sort, poder-ho fer!
Eulàlia, dons referent al tema dels descobriments, invents i demés, cada dia m’assemblo mes als hamish (Internet no compta). He evitat, però, l’aspecte de la indumentària. Un llop amb barret, barba i elàstics seria la riota de la colla.
Un udol.
Lluís, si féssim una classificació del temes de l’estiu segur que els mosquits estarien en el “top ten”. Es cert, ens recorden constantment les nostres febleses i misèries (bé, potser no tant). Quan, dormint, sentim el seu brunzit prop de l’orella, són com l’esclau que, a cau d’orella li diu al Cèsar: -Recorda que ets mortal!
Per cert, hi ha una polsera amb olor de “citronela” que va de conya.
Un udol.
Yáiza, em complau conèixer les teves activitats muntanyenques. No hi ha res com la natura i la vida silvestre. És un ensinistrament constant.
Potser alguna vegada et topis amb algun llop. Abans de dirigir-t’hi és important que li preguntis si soc jo. Ja m’entens oi?
Un fort udol.
Torno a entrar perquè amb això de les estrelles i els mosquits, el Lluís m'ha recordat una obra del Joan Fontcuberta, on es veu una imatge del cel estrellat i una imatge, quasi idèntica, de mosquits estrellats contra la lluna (es diu lluna, no?) d'un cotxe. Boníssim.
I que bones les frases del Woody Allen!
Gemma Sara, he vist les imatges a la web d’en Fontcuberta. M’han recordat una època en la que viatjava molt en moto i especialment una anada pel delta del Ebre amb la visera del casc completament impregnada de mosquits que s’hi anaven esclafant ... a dos dits dels ulls clar.
Gràcies per la ressenya. Un udol.
Publica un comentari a l'entrada