 |
| Cagadeta de mustèlid |
Dit això, m’agradaria explicar una jornada recent:
En temps de les grans glaciacions les geleres arrastraven pedres enormes, que més tard, amb el desgel, quedaven escampades per les valls. A aquestes roques, desarrelades, en diuen blocs erràtics. Molts d’ells foren considerats sagrats i van ser objecte de cultes i rituals.
Per la vall de Larboust busquem el bloc erràtic anomenat “El Cailhau (pedra) d’Arriba-Pardin (arrivé par Dieu)”. Aquest bloc de pedra està situat al poble de Poubeau (Alta Garona) i està documentat que, en temps antics, els homes i dones de la vall hi feien rituals de fecunditat tot fregant els seus cossos contra la pedra. Després dansaven i reien al seu voltant. Es veu que la cosa funcionava, dons aquest cailhau atreia a nombroses parelles de la vall. Una bogeria, vaja.
- Bon jour, madame. Nous cherchons le bloc erratique ...
- Ah ! Oui … Vous pouvez y arriver par le chemin chez Jean-Pierre.
- ¿ ? (La dona ens ho comenta com si coneguéssim en Jean-Pierre de tota la vida).
- Venez, je vais vous le montrer.
La dona, molt amable, ens acompanya fins darrera l’església del poble. Des d’allà ens assenyala, un punt en mig de la vessant de la muntanya:
- Montez là haut. Vous verrez la croix.
La creu ?! Quina creu ?! Després de pujar uns quants marges, saltar uns quants tancats i amb les cames plenes d’esgarrinxades arribem al Cailhau d’Arriba-Pardin. En vaig fer aquesta fotografia:
 |
| El Cailhau d'Arribas-Pardin |
Hi ha algun detall que us sobta? La Creu? Ho explico: L’Església no podia permetre aquella follia de fregament de cossos, rituals lascius, excessos i orgies. Solució: Clavar-hi una Creu al damunt! Al principi es veu que la cosa no va funcionar. Els habituals a la Pedra no estaven disposats a que els hi prenguessin “ el caramel” i van arrancar la creu. L’Església va reaccionar posant-hi una Creu més grossa i la prohibició d’acostar-s’hi a menys de 50 passos.
L’Església havia marcat territori i havia deixat la seva “cagadeta” sobre la Pedra.
------------------------------------------------------------------------
Imprimir artículo
12 comentaris:
Diga'm banal, però a mi em sorprèn que la roca no estigui més polida, ja m'entens, pels continus fregaments.
Mon dieu, c'est super! M'esperava que us trobéssiu el caillou cagadet per alguna bèstia. Però que hi hagi una cagada en forma de creu marcadora de territori... ja són curioses, les coses, ja.
L'església catòlica sovint s'ha caracteritzat per fogacitar els rituals previs, panteístics. En aquest cas més que fogacitar-lo el va prohibir directament. En això també hi té la mà trencada...
Així, a partir d'ara diré Catòlica, Apostòlica, Romana i Mustèlida. M'agrada!
Bru, bona observació. Això em fa deduir que en realitat “passaven” de la pedra i el que feien era fregar-se els uns amb els altres. Segur que ho trobaven més reconfortant ... i menys dolorós. Uf!
Un udol.
Yáiza, “Mon Dieu, c’est super!” Precisament aquesta era l’exclamació més proferida pels habituals a la pedra. Es diu que, alguna vegada, s’havia sentit aquesta exclamació sortir del fons de la rectoria.
Un udol.
Eulàlia, mira si només s’hagués dedicat a prohibir ..... Però el fotut és que va acabar torturant i cremant. Sistemes de tortura com “La Dama de ferro”, “L’aplasta-caps” o “La Serra” és veu que eren bastant salvatges.
Un udol.
Gemma Sara, també la podríem anomenar de Categòrica, Apòcrifa, Romancera i si, Mustèlida (sense ganes d’ofendre als mustèlids).
Un udol.
Enfilada al Castell de Surroca de Bellera em consta "l'Esllisador del Diable"; una més de les moltes roques fecundants pirinenques.
Ull viu, doncs, amb deixar-se lliscar pels tobogans de pedra!
Jordi, encuriosit he anat cercant informació de ”l’Esllisador del diable”. Arribo a “L’Empriu i el dret de pas”. M’ho tenia que haver imaginat. Ets un explorador avantatjat. Penso que hauria de dedicar més temps als teus articles.
Per cert l’apunt és de fa tres anys (curiosament un 11 de setembre). Comentaris: 0. Com t’ho has tingut de treballar!!
Un darrer comentari: Ara mateix agafo la tenda i me’n vaig al cor del Montseny. Vull fer una prova de llarga estada prop de guilles i senglars. Preparo la meva fugida.
Aauuuuuuuuuu!
No fotis que te'n vas al Montseny! Encara hi coincidirem. Demà hi farem breu estada. Suposo que dormirem, com és habitual, a la plana del Pou del Montllobar..., o muntanya dels llops, fixa't tu!
Toots els apunts de l'Empriu, els 280 i tants, els vaig penjar aquell 11 de setembre, polvoritzant la marca mundial d'entrades a un bloc
Jordi, des de les planes de ponent de la Serra del Navall albirem, 700 m. més amunt el Montllobar. Amb aquesta referència et serà fàcil endevinar on som. Veuràs que la meva estada no és, de bon tros, lo assilvestrada que voldria. Tot arribarà. Una decisió determinant, necessita una bona aclimatació.
Un udol.
Publica un comentari a l'entrada