20 Ascencions al cim de l'Everest.

.
APA SHERPA.

El 22 de maig de 2010 Apa Sherpa va assolir l’Everest per vintena vegada. I no ho ha fet per vanaglòria, ni per anar apuntant “vuit mils” a la llibreta ni per reconeixement. Ho ha fet perquè és la seva feina. Al començament com a carregador i més tard com a cap de sherpes, ha ajudat a molt expedicionaris a arribar al cim.

Del món de l'alpinisme normalment no se’n parla mai en els mitjans de comunicació. Només quan hi ha morts, quan es fan carreres per aconseguir rècords o quan es tracta d’alguna extravagància d’expedicions comercials portades a terme per rics o famosos que intenten comprar el cim amb diners. Dels sherpes no se’n parla mai.

En el seu país (m’agradaria pensar que també dins l’alpinisme) la seva historia ha estat ,però, reconeguda. Això li ha donat notorietat i li ha permès posar en marxa dos ambiciosos projectes:

- La ECO EVEREST EXPEDITION amb la finalitat de baixar els munts de deixalles que les expedicions han anat deixant en els camps d’aproximació al cim.

- La APA SHERPA FUNDATION destinada a aconseguir recursos per a les escoles del Nepal, a la formació d’educadors i preservar la llengua i cultura del poble del Nepal.

Que cada un hi posi els adjectius que consideri.

.

El conte amb més màgia.

.

EL PETIT PRINCEP. Format de novel·la gràfica.

Antoine de Saint-Exupéry en el pròleg del seu llibre fa una dedicatoria al seu amic Léon Werth quan era infant. D'aquesta manera ho feia extensiu a tots els infants. La comprensió del llibre, però, no és fàcil per a nens i nenes si no hi ha l'ajuda d'una persona gran. 

Ara, l'autor de còmics francés Joann Sfar en fa una adaptació il·lustrada en format de còmic que manté la màgia de l'obra original i el fa més proper.

Quan l'escala de valors a vegades està tant malentesa, la lectura (i relectura) d'aquest llibre hauría de ser obligada.

Dades:

- El Petit Princep.

- Autor: Joann Sfar.
- Editorial Salamandra. En català i castellà.
- Traducció de Anna i Enric Casassas.

Nota personal: Quan Jules Verne va escriure "De la Terra a la LLuna", hi va haver una part que no es va arribar a publicar mai. Sembla ser que la tripulació de la nau va fer una curta estada a l'esteroide B-612. De tornada a la Terra van dir que a la Lluna no hi havia res, però en el petit esteroide B-612 hi havien vist un xai, una serp, una guineu i una flor. Jules Verne va optar per no fer públic aquesta part del viatge per una senzilla raó: La gent gran no s'ho hauría cregut.

La gloriosa nit del ritme.

.
BENNY GOODMAN. "Live at Carnegie Hall".

Músic de jazz virtuós, perfeccionista i rigorós en el seu treball va desenvolupar la seva vida professional com a líder de petits grups ( trio, quartet, sextet) i com a dirigent de Big Bands.

A Benny Goodman se li reconeix haver estat el primer músic que va fer desaparèixer la discriminació racial en les orquestres. El seu famós quartet estava integrat per Teddy Wilson (piano), Gene Krupa (bateria), Lionel Hampton (vibràfon) i el Benny al clarinet.

Disc recomanable d’aquesta època: “Complete small group master takes” (RCA. Copia remasteritzada i digitalitzada).

El disc, però, que ha entrat en la historia del jazz va ser el "Live at Carnegie Hall", gravat el 16 de Gener de 1.938 en directe i que va representar el cop definitiu a la popularització de les bandes de swing. Aquell dia al Carnegie Hall, lloc sagrat de les filharmòniques i la música clàssica, tothom va acabar movent els peus i fent petar els dits. Havia nascut “el Rei del Swing”.

Disc imprescindible: “Live at Carnegie Hall”.

Més informació:

http://www.youtube.com/watch?v=hel9zo9AFc4

http://www.bennygoodman.com/

Spotify: http://open.spotify.com/album/09lzqRgkIAJfr1KZ3qREYD

.