dimarts, 2 de novembre de 2010

Un music emotiu i singular.

Erik Satie.

Retrat d'Erik Satie fet per Suzanne Valadon

Quan escolto Satie m’imagino al Petit Princep fent preguntes. O a Cézanne, pintant pomes. (Les notes precises. Les paraules senzilles. Les pinzellades perfectes). En tots tres casos la importància dels silencis.

Quan escolto Satie quasi no sento, minúscules d’ivori, els sons en suspensió que trenquen les ombres velades. Quasi no veig, tant emmotllades arreu, les pauses al punt de “Trois Gymnopédies”.

Podeu escoltar:

Gnossiene nº1.
Gymnopedie nº1.


Erik Satie (1866-1925) va ser un compositor i pianista francès amb una vida i obra força particular i extravagant. Podeu trobar-ne informació aqui.
. Imprimir artículo

1 comentari:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

coincideixo amb l'admiració per SATIE, un dels grans del silenci i la música combinades.

àngel