divendres, 26 de novembre de 2010

Tres Personatges Entranyables.

Martingala, Pamplines, Simpló.

Amb il·lustracions de Júlia Vendrell i Escusol.

Amb en Marc i la Júlia ens hem muntat tres personatges surrealistes, les histories dels quals esdevenen cada cop més grotesques. Aquí teniu el perfil de cada un d’ells:

Martingala

En Martingala. Deixadot i una mica mandra. Quan es lleva ja ho ha fet tot. Mira per la finestra i diu: Buf!! i se’n entorna al llit.
Es guarda els culets de cervesa sota el sofà i els ous ferrats al congelador. El que més li agrada és convidar als amics : “Passeu, passeu, com si estiguéssiu a casa vostra, a sota el sofà hi ha cerveses!”.
El seu somni és aconseguir acabar una partida de Tetris (nivell 1).

Pamplines
En Pamplines. És despistat. Però és culte i home viatjat. Diu que una vegada va estar a Londres, per això quan veu als col·legues li agrada dir : Ça va?
De tant en tant fa un posat presumptuós i deixa anar coses com : “A mi el que m’agrada són les novel·les gràfiques”. Quan en Pamplines diu això en Simplò se’l mira bocabadat amb cara de tonto. “I jo només llegeixo TBO’s” pensa.
El somni d’en Pamplines és fer de cicerone.

Simpló
 En Simpló. És com si no hi fos. Sempre se’l deixen. Una vegada va donar 17 voltes a la ciutat en el bus de circumval·lació (va dormir a les cotxeres). A l’endemà encara va fer 3 voltes més.
El seu secret amagat és el cinema. Un dia en Martingala li va oferir d’obrir, expressament per a ell, una llauna de salsitxes i en Simpló, emocionat, li va contestar: “Saps, Martingala? Penso que això és el inici d’una gran amistat”. Una altre vegada va anar a dinar amb en Pamplines a un lloc molt barat. Davant d’aquells preus tan mòdics, en Simplo va dir: “Pamplines, t’asseguro que mai més tornaré a passar gana!”
El seu somni irrealitzable és fer de parella de la Vivien Leigh.


Bé, intentarem un altre dia contar-vos alguna historia d’aquests personatges tan entranyables (per exemple quan els tres amics, assessorats per en Pamplines, van anar a Islàndia per tal de veure “Geishas”).
.
Imprimir artículo

3 comentaris:

la Bru ha dit...

Ostres, ostres! Dues coses: acabo de veure que sóc un "altres imprescindibles", no estic més estarrufada perquè no puc. I la principal, m'encanten els dibuixos de la Júlia, sobretot el detall dels cabells. En Simpló va més ben pentinat que els seus col·legues tarambanes, crec que serà massa bon noi per ells.
Animo a la Júlia a que ens continuï ensenyant els seus dibuixos. Els nassos són brutals.

jordi vendrell i donadeu ha dit...

En aquest blog, a part de les entrades per a la gent gran (segons Saint-Exupéry i amb molta raó, els que sempre necessitem que ens expliquin les coses) hi haurà de tant en tant referències al món infantil. De moment en Marc està preparant un parell d’històries: “Els Bons contra els Dolents” i “Els Guerrers contra els Fantasmes”. La cosa promet!

Notis ha dit...

El Simpló me l'imagino tota la setmana esperant el diumenge per anar al cinema. Des de la primera sessió de tarda fins a mitja nit.
Això sí, el dilluns quan torni a veure en Martingala i en Pamplines, li notaran un aire distingit de galà.