Els dijous, miracle.

Pepe Isbert en el papaer de Sant Dimas. (font:sensacine).

Lluís Martínez Sistach, un home fet i dret  i arquebisbe de Barcelona, fa uns dies responia sense rubor a un reporter: “Els cristians ens hem d’encomanar a Gaudí. Si hi ha algun malalt greu i tal ... doncs encomanar-lo a Gaudí, doncs si Gaudí intercedeix i Nostre Senyor el cura aniria molt bé per la beatificació. I seria molt bonic”. Monsenyor es va quedar amb el cul a l’aire. Se’ls hi noten les urgències: Necessiten sants però els hi falten els miracles. 

L’arquebisbe Sistach deu haver vist moltes pel•lícules. De segur que deu recordar aquella en que quatre aprofitats (les “forces vives” del poble) s’inventen un miracle fent aparèixer Sant Dimas al veïns de la vila amb fins prou lucratius: Atraure turistes per tal de promocionar un balneari decadent, revaloritzar terrenys i donar una empenteta als negocis dels quatre oportunistes. Tot això ens ho explicava Luis Garcia Berlanga en una de les seves obres mestra: “Los Jueves, milagro”.

Dijous passat l’arquebisbe també ens va demanar una empenteta: Un miracle. La finalitat no és pas massa diferent a la que pretenien els espavilats del poblet d’en Berlanga: la de “fer bullir l’olla” eclesiàstica i tal com diu el propi Sistach “un miracle ens aniria molt bé”. Que bonic.

És necessita un miracle. Vinga va posem-s’hi tots , que no sigui dit! Imagino que donada la importància del cas valdria qualsevol fet sobrenatural i incomprensible que es pogués qualificar com a tal.
Em venen al cap varies possibilitats:

Que tots els Sants Dimas (els “bons” lladres) que corren pel carrer vagin a la garjola. Quanta raó tenia Jesucrist quan en la creu es va dirigir a Dimas i li va dir: “Abans que acabi el dia estaràs amb mi al Paradís” (segur que es referia a un Paradís Fiscal). Si s’aconsegueix engarjolar en Fèlix Millet el miracle passa a ser “Miracle Premium”  i Gaudí passa directament a la canonització.

Que la Pilar Rahola deixi de defensar una cosa i la contraria amb la mateixa vehemència segons la seva conveniència (si es produís aquest fet penso que seria suficient per beatificar de passada a la mateixa Rahola).

Que els politics deixin d’amagar-se darrera el “Nosaltres no podem fer miracles” referint-se als drets socials i en canvi si facin servir la vareta màgica “retallant per allà retallant per aquí” en pla rumba catalana.

Que les Companyies Farmacèutiques deixin d’especular amb malalties en els països desenvolupats, per tal de prometre miracles amb certes vacunes només per fer negoci, i en canvi encareixi els medicaments bàsics als països pobres.

És difícil que alguns d’aquests miracles es puguin realitzar. Si més no sempre podem aconseguir un bon llibre que ens alliçoni sobre el tema i fer un miracle a mida.

La llista dels possibles miracles no s’acabaria mai. Està clar que aquests no són els miracles que Monsenyor vol. Potser per ell seria més convincent que en el balneari decadent del poblet d’en Berlanga enlloc d’aigua hi sortís vi.
------------------------------------------------------------------- Imprimir artículo