 |
| Un filat travessa un arbre. Imatge: Arxiu personal. |
Un relat de la Bru (Els colors de la Bru) va ser l’espurna que em va incitar a escriure aquest altre. A ella doncs el dedico.
Un esmolat filat barrina un arbre. S’hauran buscat o l’afecció la fet l’atzar? Imagino una ferida consentida, sagnant de saba dolça. O potser ha estat forçat i és ferida de doble tall: els dos pensen que ha estat l’altre. Tan se val, res pot alliberar-los sense fer més mal.
L’escorça, com un llençol, embolcalla nueses trenades. És gust dels dos sota el llençol quan un plora i l’altre riu? El ritual és clar: És deixa ferir el que plora i és deixa ferir el que riu.
Sota un mar de llençols onades de carícies fingides. Mitges veritats i mitges mentides. I el pensament mar endins ...
Esdevindran presoners de cent convits
i oblidaran les barques varades.
Ell, cercant l’escumall del coit amb l’arena,
i padrina de noces ella, enamorada del nuvi.
Esdevindran imatges trenades
cisellades pel tall de cada ona.
El tast salabrós de la quilla,
l’esvoranc a babord,
l’empenta del cos penetrant dins l’úter humit
i el pensament mar endins ...
... comptant aniversaris a cada vogada.
cisellades pel tall de cada ona.
El tast salabrós de la quilla,
l’esvoranc a babord,
l’empenta del cos penetrant dins l’úter humit
i el pensament mar endins ...
... comptant aniversaris a cada vogada.
----------------------------------------------------------------------------------------------
Imprimir artículo
2 comentaris:
Segueixo protestant... ;) (ara, però, en un lloc menys públic, que allò sembla l'Àgora en temps dels romans!).
Va, no t'insistiré (gaire) més, però estaria bé que tornessis al Temari, també... Un Llop és naturalment individualista, per molt que no li desagradi la manada!
Yáiza, tens una bona part de raó. Temari era (és) un recull de relats més personals i em resulta més fàcil trobar temes. A Nervi m’haig d’esprémer més el cervell i buscar temes més “literaris”, ja veus, jo que d’escriptor no en tinc res. Però m’agrada aquest esforç personal. No pensis, trobo a faltar les vivències del Llop i les seves peripècies. Temps al temps.
Seguim oudolant.
Publica un comentari a l'entrada