dilluns, 13 de desembre de 2010

Un instant.

Nuit blanche. Arev Manoukian.


Tots aquells breus instants que ja no recordem. Però que, imperceptibles, en la infinitèsima part d’un moment van entrar dins nostre ..… ara tornen.
Els tenim marcats en el rostre. Són la nostra mirada. Som nosaltres.


Imprimir artículo

3 comentaris:

Imma ha dit...

Ja l'havia vist, fa gràcia el joc amb la càmera lenta.

jordi vendrell i donadeu ha dit...

Imma, vas comentar que havies arribat aquí a través de La Llanterna Màgica. Intueixo que els teus comentaris seran valuosos!

I ja que estem en la secció de Cinema t’anticipo en “primicia” un dels propers posts en cinema: “Cuando sopla el viento”.

Salut.

Notis. ha dit...

Atents al que ens envolta podem captar l'instant irrepetible.
Les presses no són bones.