dilluns, 27 de desembre de 2010

La noia que va estimar a Rimbaud.

PATTI SMITH.

Adolescent i segurament ja t’agradava mirar-te al mirall de les dobles imatges ambigües. Et vas enamorar del rostre d’una portada de llibre i el contingut et va marcar la vida. I més tard vas anar a Paris a respirar l’aire d’en Rimbaud i potser vas dormir sobre una llosa freda. Vas estar sempre il·luminada per les il·luminacions i al·lucinada amb les al·lucinacions. Potser ja t’agradava ser en Johnny, rodejada de cavalls. Has viscut mirant-te a un mirall androgin: el diví i l’humà, el religiós i el profà, l’home i la dona. Absolutament vital, et mullaves als pantalons i escopies al Cel i a la Terra. I se’t morien els amants-amics. Go Rimbaud, go Rimbaud, and go Johnny go. I t’has fet d’un ferro que has masegat tant que et deixa l’anima al descobert i et fa definitivament sensible i crides, encara crides: Que vingui el temps dels nostres somnis!

Si us plau, posem-nos drets i escoltem a Patti Smith!




Imprimir artículo

4 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ostres la patti smith i rimbaud passejant per la xarxa i agafats de la mà, meravellós...ja m'he alçat dempeus.

Imma ha dit...

Posats a parlar de "clàssics" de la cançó i de la poesia, et recomano un documental molt especial sobre The Doors: "When you're a strange" del Tom Dicillo. Dins del grup sobretot el Jim Morrison va mirar descaradament la societat del seu temps com la Patti Smith i també va picar l'ullet a la poesia -aquí ja no m'atreveixo a comparar-lo amb el Rimbaud, clar-. El seu nom mateix, The Doors, és extret d'uns versos del William Blake. Música i poesia, maridatge perfecte.

Sort per al 2011!!

Anònim ha dit...

Ufff...La força de la Patti Smith per celebrar l'any nou! Genial! Posa la pell de gallina en pronunciar els primers versos abans de Dancing Barefoot. Molt bon any!

jordi vendrell i donadeu ha dit...

Doncs no he vist el documental, i això que m’agraden The Doors. Gràcies, Imma, per la recomanació. El poso a la llista.
Per cert, mentre vaig escrivint me’n adono d’una cosa: La Patti Smith i les “al·lucinacions”, en Rimbaud i les “il·luminacions”, en Blake i les “visions”. Buf! quina paranoia.
Salut.

Benvinguda Trobadora! i Bon Any!