divendres, 11 de febrer de 2011

"Blueslerias".

Raimundo Amador.

El món del flamenc es va commocionar quan els germans Amador van formar aquell grup llegendari anomenat Pata Negra i comencessin a fusionar el blues i el flamenc. La màxima integració dels dos estils la van aconseguir amb la publicació de l’inoblidable “Blues de la Frontera”.  Album repudiat en un principi, però aclamat i reconegut amb el pas del temps.

No acostumo a ser partidari de les fusions d’estils musicals . “La fusión es confusion”, diu El Cabrero, un “pureta” del cante. Però les “blueslerias” de Pata Negra van marcar època (Cal reconèixer que poc abans Veneno havia començat a ensenyar el camí).

Raimundo Amador
Foto: Manuel Medina.
Raimundo Amador s’ho ha currat. De petit tocava la guitarra pels carrers de Sevilla a canvi d’un bocata. Més tard coneixeria i col·laboraria amb Camarón, Paco de Lucia, Kiko Veneno ... Amb aquest darrer i el seu germà Rafael van formar el grup Veneno. A la dissolució d’aquest, Raimundo i Rafael formen Pata Negra.

Home senzill i honest, s’ha guanyat el respecte en el món musical. En la seva carrera en solitari a explorat el rock i el blues i ha col·laborat amb B.B. King i Björk entre molts d’altres.

Veneno, Pata Negra, Raimundo Amador ... fent Historia.

Indiopole - Veneno. (Enllaç a Spotify).
Blues de la Frontera - Pata Negra.
Pa Mojar - Raimundo Amador, "Noche de Flamenco y Blues" ( presentació a càrrec del Gran Wyoming).

I per acabar en Raimudo, en el programa d'en Buenafuente, fent un blues amb lletra "singular".



             "El Blues de lo Niños". (penjat a YouTube per globitodechicle).
Imprimir artículo

1 comentari:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

la gran época de l'Amador, aquells blues de frontera i flamenc!