dimecres, 23 de febrer de 2011

Globalització.

Nota preliminar: Globalització, paraula que pren el seu significat de l’arrel llatina Globus.


Sempre m’ha fascinat la imatge d’un globus que s’escapa de la mà d’un nen. Se’n va, se’n va ..... se’n va. La gent somriu. I el nen? Si és ric cap problema. Però si el nen és pobre la cosa és més complicada. Potser que no torni a tenir un globus mai més en la seva vida.

M’imagino a un Senyor gras, amb levita i fumant un puro ( no cal més explicacions, sabem de qui es tracta. Bé, una altre pista: du barret de copa). El Senyor té una capsa de globus per inflar. Semblen pelleringues. No fan patxoca. Ningú en donaria un euro. Però ah! amics meus. Quan el Senyor n’agafa un i el comença a inflar la cosa canvia. És espectacular, sembla màgia. Gros, rodó, lluent, de colors vistosos. Tots els nens volen un globus! El Senyor del barret de copa els comença a repartir:

- Té maco, un globus. I un altre per a tu. I tu. No tu no. Tu tampoc. Tu si. Tu no.

Hi ha nens contents (inclús n’hi ha algun que té dos globus) i d’altres que no en tindran mai.

Però ara ve la segona part. La més maquiavèl·lica. Astutament pensada: els globus no duren sempre! Semblen programats per a la seva desaparició. Ja hem vist que hi ha globus que s’escapen i es malmeten. D’altres es van desinflant fins que queden en un estat llastimós en un racó. I d’altres no tenen temps de res: exploten ràpidament entre les mans.

El Senyor gras amb levita i barret de copa va inflant i repartint globus.


Fotografia: Rahego.


Fotografia: Arxiu Propi.

Nota: Que cadascú pensi amb els noms que li recorden les figures del Senyor del Barret de Copa, els Globus i els Nens. Us asseguro que, malauradament, hi ha infinitat de possibilitats!

No he posat títol a les fotografies, m’ha semblat que no calia.

--------------------------------------------------------------------------------- Imprimir artículo

4 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

És possible que la globalització es passegi pels molts dels nostres caps en aquests dies. Afortunadament, aquest cop jo penso en una globalització que no és la de l'economia, els banquers i tota la púrria financera, sinó en allò que passa als països del nord d'Àfrica, tant farts com nosaltres mateixos.
No deu ser casual, per tant, que el meu proper apunt també tracta del tema, encara que sigui de forma tangencial.
Vaig a veure si dibuixo aquest senyor amb barret, a veure què surt.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

On s'ha de signar? Bona reflexió Jordi i bon comentari del Lluís!
Potser la lectura millor que podem fer d'aquesta dimensió global de la nostra existència és que manté en joc una tensió local d'on surten les "revoltes lògiques" (jacques ranciere), les revoltes necessàries i la clarificació del camp de batalla. Ja no ens movem en clau bipolar i el capitalisme trenca fronteres, acumula, globalitza i desmunta "localitats" (fins i tot, deslocalitza). Una visió "global" de les resistències ens pot anar bé per recuperar i restituir el sentit clàssic de l'internacionalisme. Els termes varien però l'acció acumulativa del capital segueix el curs previst i es reinterpreta en termes geogràfics. Soc raonablement pessimista però la voluntat de viure dignament es tradueix en el foment, la invenció i la multiplicació de petits (locals) espai d'esperança i la seva suma planteja la "globalització de les resistències" (esther vivas i josep maria antentas).
Coronem el comentari amb dues de clàssiques:
"organitzem el pessimisme" (walter benjamin) i propulsen la "lenta impaciència dels rebels" (Daniel Bensaïd).

Salut!

unatrobadora ha dit...

Jo penso en forces globus...és cert que no duren per sempre. N'hi ha un que és diu O. que està a punt de rebentar i n'hi ha un altre que és de color groc que comença a fer-se a sentir amb una força...sí, bon apunt, globalització de globus. M'agrada imaginar els nens més perversos, amb tot d'agulles, anar punxant...

jordi vendrell ha dit...

Lluis, és cert, la globalització social, cultural, mitjans de comunicació, etc, estant ajudant molt a la rebel·lia d’aquest països. Cal seguir els fets per tal de vigilar les interferències d’altres interessos.

Angel, personalment no creia que s’arribessin a succeir totes aquestes revoltes en cadena. És la part positiva de l’altre globalització (“la globalització de les resistències”). Ara la meva expectació personal és veure com la gent del carrer es comencen a organitzar després de la revolta.

Trobadora, això pot ser una guerra de globus. Uns anant punxant els globus dels altres. Normalment m’agrada posar una mica d’ironia i comicitat als meus escrits de denuncia. Que els globus dels” nens” rics es vagin desinflant i els dels “nens” oprimits, especialment aquells que es revolten “des de baix”, agafin aire!
Salut.