dilluns, 7 de febrer de 2011

Diaris.

Franz Kafka.

M’agrada rellegir Autors. La memòria, a més del lògic exercici de record de l’obra, fa una mena de viatge virtual en el temps en el que em rememora pensaments, judicis, esquemes i opinions passades i em diu : Ep! Fes autocrítica!

Això em passa especialment amb Kafka. Va marcar fortament una època de la meva joventut i ha persistit fins ara.

Estic rellegint Diaris (Com que no soc de lectures massa llargues em permet obrir el llibre per qualsevol pàgina i llegir fragments).

“El pabellón de mi oreja se palpaba fresco, áspero, frio i jugoso como una hoja.”


Esta noche, de puro aburrimiento, me he lavado las manos tres veces seguidas en el cuarto de baño.”


“En el diario se encuentran pruebas de que uno ha vivido, ha mirado a su alrededor y ha anotado observaciones incluso en estados de ánimo que hoy parecen insoportables.”


“26 de marzo. Simplemente, no dar un valor excesivo a lo que he escrito, porque me resultaría inalcanzable lo que he de escribir.”


“Si esta noche vuelvo a casa de mi familia, como no he escrito nada que pueda satisfacerme, no les pareceré más extraño, más despreciable, más inútil de lo que me lo parezco a mí mismo. Todo esto, naturalmente, de acuerdo con mis sentimientos (que no se dejan engañar ni por la más exacta observación), ya que en realidad todos ellos sienten respeto por mí, y también me quieren".


I per acabar una frase que podria ser dels mateixos Diaris però que no recordo amb certesa:

“A partir de cierto punto no hay retorno. Ese es el punto que hay que alcanzar”.

El naixement de Kafka va coincidir amb la mort del gran músic independentista Smetana (txec com Kafka). He triat una peça d’aquest compositor per tal de posar música a l’apunt.
Si us plau escolteu Smetana:  Moldau Imprimir artículo

8 comentaris:

Lale Mur. ha dit...

No coneixia a en Smetana. Tens uns coneixements de música impressionants, Jordi! La melodia és molt relaxant, sense ser avorrit! M'ha agradat molt!

jordi vendrell ha dit...

Lale, hi ha una cançó en català (El rei Joan Primer de Catalunya) que pren la tonada dels primers compassos de Moldau de Smetana.
Ets una exagerada! No soc cap expert en música. Senzillament em limito a “penjar” la música que m’agrada, vingui de on vingui. Salut.

Lluís Bosch ha dit...

La darrera frase és demolidora i et deixa una estona en silenci, com a mínim. Kafka (com mostres) té una col·lecció impressionant de frases potents. Després sorprèn llegir les biografies i les notes que sobre ell escrivien els qui el van conèixer: sembla que Kafka acostumava a riure, i que es prenia la majoria de coses amb un sentit de l'humor terrible. Quan llegia "El procés" als seus amics es partia de riure dels seus propis textos.

jordi vendrell ha dit...

Lluis, es cert que de Kafka potser tenim una imatge massa pre-establerta: ens l’imaginem trist, melancòlic, escrivint en un racó fosc, angoixat. El cert és que tenia una vida, com tu dius, ben normal i feia una vida social activa.
Respecta a la frase que fas esmena, hi tinc una especial predilecció: Sóc dels que quan arriben a port, crema els vaixells.
Salut i benvingut.

Lou Roig, Xavier. ha dit...

Max Brod, biograf de Kafka, explicaba del seu amic, que sovint aprofitava els frequents viatges en tren per escriure, com també ho feia allí on s'hostejava...(Kafka era també un mortal treballador viatjant de comerç)...
Una lliçó per tots aquells que ens queixem de la manca de temps (jo sovint rondino per aquest motiu)...
Del temps en sabia molt en Kafka i de com donarli la volta al Castell inexpugnable de la burocràcia i de l'ordre establert portant-lo al límit de l'absurt.

Hauré de visitar-te més sovint.
És un inmens plaer retrobar-te amb el munt de propostes que ens ofereixes.
Gràcies.

jordi vendrell ha dit...

Lou Roig ben retrobat. Doncs si, podríem dir que en Kafka “tenia temps per tot”. Treballava, tenia novia, escrivia, i acudia sovint a actes socials amb els seus amics. I tot això amb una salut més aviat delicada!
Pel caràcter surrealista i de raonaments complexos dels seus escrits imagino que deuria tenir una imatge com de “si no hi fos”, tancat amb les seves cabòries, percebent, assimilant i transformant constantment el món que l’envoltava a través dels seus escrits.
Sigui com sigui, ha estat un escriptor irrepetible i que penso va influenciar molt als de la nostra generació.
Salut.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

home, KAFKA!

Una nova coincidència! i ara amb el lou Roig incorporat!

les relectures dels diaris també han passat per les meves mans i així continuaran.

també estan molt bé els "cuadernos de octavo" que complementen molt bé els diaris i que confeso haver-los portar a la butxaca tot un hivern... un excel·lent company de bar i cantonada amb l'aforisme sempre a punt.

darrerament estic seguint una pista molt interessant de Kafka a partir dels treball d'investigació de Michael Löwy (company de militància molt accessible i expert en judaïsme dissident, cultura centreuropea, Benjamin i...Kakfa!).

la pista Michael Lówy / Franz Kafka ens porta a les afinitats electives entre insumissió política, caràcter llibertari i antiburocratisme a l'obra de KAFKA (un bon treball de microscopi damunt de les obres més invectives com El Castell, La colònia penitenciària o El Procés.

el google "michael löwy Kafka" ens porta a aquest domini sensacional!

jordi vendrell ha dit...

Angel, després de llegir els teus comentaris moltes vegades m’haig de posar a fer deures (vull dir que em dones feina). Estic rastrejant la xarxa amb el binomi Lówy / Kafka i el que trobo em sembla força interessant. Les inclinacions de Kafka envers postures llibertaries, anticlericals i d’insubmissió se’m fan molt més paleses després d’haver llegit alguns fragments i opinions sobre aquest “somiador insubmís” de Michael Lówy.
Ha estat una bona referència. I és que l’obra de Kafka ens ofereix tantes lectures!
Salut.