Molt abans d’arribar-hi ja oloro la fortor dels purins. Quin bé de Déu de porcs! Vet aquí l’olor!
Curiós com soc profunditzo en el tema i m’assabento d’un fet que pot alterar encara més el nombre de població porcina: Quick Dry Slice. Aquest nom fa referència al mètode que permet assecar, i deixar a punt pel consum, les llonganisses i xoriços en 60 minuts en lloc dels 3 mesos que caldrien en un procés natural com el que es feia servir fins ara (La Vanguardia, suplement 3/abril/11).
L’invent ha estat cosa de Casademont, Metalquimia (el nom fa por) i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (encara em fa més por). Així dons 60 minuts en lloc de 3 mesos. La primera pregunta que em ve a la ment és: La qualitat del producte serà la mateixa? Però la segona pregunta és encara més contundent: De on trauran tants porcs? És evident que amb l’acceleració de la producció es necessitaran molts més porcs! O no serà porc? I el control de l’augment bestial (mai millor dit) dels purins?
 |
| Imatge:Arxiu propi. |
Cap el capvespre, ajagut sobre la roca, penso amb la pobra llonganissa dins la màquina. Com aquelles pel·lícules on un dels personatges, desprès d’obscurs pactes no complerts, pateix un esgarrifós envelliment instantani.
----------------------------------------------------------------------------- Imprimir artículo
6 comentaris:
Aquest dels Quick Dry Slice no han sentit parlar del moviment Slow, no???
Una referència a Faust?
Gemma Sara, m’han vingut a la memòria un munt d’imatges del Petit Princep. Allò de: ... si em sobressin cinquanta-tres minuts, aniria a poc a poquet cap a una font...” Segur que ho recordes.
Lluis, no es pot alterar el ritme natural dels organismes (i menys el d’una bona llonganissa!). Faust, Dorian Grey, Casademont, van pagar o pagaran car la seva gosadia (esperem).
Recordo ara una d'aquelles lliçons inoblidables.
Érem, per qüestions de feina, en un punt de la quilomètrica xarxa de galeries que soscava el municipi vallisoletà de Rueda, tastant algunes de les seves glòries. L'enòleg del celler, un penedesenc, ens explicava -en un català que el propietari acceptava- el món del formatge d'ovella castellà; això a propòsit d'haver esmentat el meu recorregut de la vall de l'Esgueva... Aquí ells s'havien alçat com demanant que, si-us-plau, no els ferís així en termes formatgers, i que la perfecció dels formatges d'ovella castellans curats només l'encertaràs uns dies a l'any a les fires d'uns pobles remots; que la resta que trobarem als supers,són acceleracions industrials del procés a fi de satisfer un somni de genuïnitat...
Vull vindicar la puresa d'aquell formatge que m'explicava les lleis del temps.
Girbén, amb l’exemple del formatge podríem fer tantes correlacions a la vida diària! Per sort els blocaires encara podem marcar el ritme de les nostres paraules sense preses i paladejar-ne el sentit.
En el nostre cas tenim una sort afegida: Gaudir del ritme de la natura i de les muntanyes al nostre pas.
Publica un comentari a l'entrada