diumenge, 29 de maig de 2011

Picar cromos.

Recordo, de quan era petit, un joc al que jugàvem amb fruïció i afany: a “picar cromos”. El joc consistia en posar a terra, capgirats i l’un sobre l’altre, tants cromos com participants tenia el joc. Cada nen/a hi posava el seu. A partir d’aquí, i per torn, calia picar els cromos amb la mà plana per tal de donar-los la volta. Molts, al moment de picar, fèiem cassoleta amb la mà per tal de crear una càmera d’aire que facilités la feina. Els cromos que aconseguies girar eren teus.

Quan anàvem a “picar cromos” agafàvem el feix dels que ja havien estat desestimats, desprès de nombrosos intercanvis, per tal de completar els àlbums corresponents. Eren els cromos “répes”.

El bescanvi de cromos ha perdurat al llarg dels anys. Aquesta activitat infantil i innocent, sembla que ha “calat” també entre “la gent gran que mana”. De totes maneres el “joc” dels grans te unes regles totalment interessades i immorals. Qui no ha vist aquests darrers dies els cromos d’Osama bin Laden, Strauss-Khan o Ratko Mladic, ser intercanviats en benefici de foscos interessos personals o d’Estat.

M’imagino als “Il·luminats” de torn jugant a cromos. Mirant de reüll els cromos de l’altre i fen rebequeries tot dient: Dons si tu no em dones el “Carnisser dels Balcans” (Mladic) jo no et deixo entrar a “Casa meva” (UE). Vergonyós.

I la Justícia? Dons fent el paper de comparsa de l’auca.


Obama i Sarkozy en el moment en que intercanvien el "cromo" de Strauss-Khan.

Per cert, corren per casa alguns cromos en els que no hi tinc cap tipus d’interès i que voldria regalar o bescanviar per quelcom de profit. Si algú hi està interessat són aquests:

“El Repressor de la Plaça”, “La Tertuliana Mutant”, “El Lladre i el Botí”, “El Predicador de la Veritat”, “El Bocamoll del Fair Play”, “El Navegant Gandul” i d’altres ...

---------------------------------------------------------
Imprimir artículo

8 comentaris:

Yáiza ha dit...

Oooostres! Aquests cromos no són joc de la meva generació, però la meva mare encara en guarda un munt dins una caixeta metàl·lica, i un dia me'ls va estar ensenyant, i em va ensenyar a "picar" cromos. Ja ho tenia mig oblidat, i m'ho has fet recordar. Molt curiós! Ara, he de confessar que he començant a llegir el post pensant que era simplement un record d'infància... però has clavat un bon gir, i has fet una metàfora ben vàlida. El que s'ha de veure!
Fins aviat, Llop!

Quadern de mots ha dit...

Hola, vinc saltant de blog en blog i m’ha cridat l’atenció el “picar cromos”.
Jo hi havia jugat. Hi havien cromos que valien els doble; generalment eren una mica més grans, eren els més vells, un pèl arrugats i eren els què ajudaven a tombar els de la pila. El dibuixos eren d’aquells antics però amb certa gràcia.
Els cromos d’ara són immorals, tens tota la raó. Però no fa falta anar massa lluny per poder veure els d’aquí “picant cromos” , a un altre nivell però igualment immoral.

en Girbén ha dit...

Tengui, tengui... Falti!
Els cromos ens instruïen en la gestió dels diners. No s'havien de portar en una mena de bitlleter? Alguns dels cromos dobles de Vida y Color equivalien a un de 500.
Només recordo haver acabat un àlbum, el de "La Història de la Pintura", que encara conservo. Els meus repes no tenien cap valor perquè era l'únic que feia aquella col·le; era com tenir una fortuna però en tugriks de Mongòlia.

Llop Estepari ha dit...

Yáiza, totes les infanteses tenen els seus tresors. Fa anys es guardaven sempre en “caixes de llauna”, potser de galetes, potser de “membrillo”. De segur que tu també guardes els teus. Aquí si que els records seran bons!

Llop Estepari ha dit...

Quadern de mots, magnífic coincidir en els jocs d’infantesa! N’hi havia un altre especialment fantasiós: “explicar ventis”. Un de la colla explicava una historia en la que els protagonistes érem nosaltres mateixos. Se’m acut com l’antelació dels jocs de “rol” que vindrien més tard.

Un fort udol de benvinguda!

Llop Estepari ha dit...

Girbén, jo els duia sempre, sempre, en una butxaca agafats amb una goma. Feien un volum enorme, però era la manera d’aprofitar qualsevol moment per a poder fer una partida. Ah! Aquell cromo que sempre tornava a les teves mans després de temps de no saber-ne res!

Jo, de petit, era del Madrid (això no he dit mai a ningú); normalment era per portar la contraria. Però no m’estranyaria que estigués influenciat per aquell cromo den Puskas que s’entossudia de tornar sempre a la meva butxaca.

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

"picar cromos", quin fart de picar-los que ens feiem i com m'agradava fer la cassoleta i veure el que hi ha a l'altre costat.

I tant, una bona metàfora adequada als temps que corren.

Llop Estepari ha dit...

Àngel, desprès del post sobre “picar cromos”, vaig buscar informació sobre jocs antics (“Xurro, mediamanga ...”, “A manos” ... ) i de sobte em trobo un paio que diu: “Me gustan los videojuegos antiguos ...! Ho vaig deixar estar.