(El Llop reflexiona sobre un llibre que la Caputxeta li va regalar: “L’educació sentimental” de Gustave Flaubert).
“Estimada i absent amiga,
Vull agrair-te el llibre d’en Flaubert que em vas deixar. Tot just enllestida la lectura, primer l’he plorat i després l’he gaudit. D’inici m’ha estat difícil entendre els motius de la teva elecció. Semblava que subtilment, però reclamant la meva reflexió, em volies persuadir del que ja sé: l’evidència d’un amor impossible. M’ha semblat sensat. La meva dual peculiaritat deixa senyal, i sovint em porta a confusions entre el romanticisme i la realitat.
Una segona meditació m’ha fet comprendre que has acabat educant la meva salvatgia. L’aprenentatge dels sentiments. T’agreixo tant que hagis ensorrat el meu castell, en el que em sentia tan segur! Ara, he descobert la por, les inquietuds, els neguits, però també un sentiment de confiança que desconeixia.
No necessito que em portis més llibres. Et semblarà presumptuós però no em cal llegir més. He llegit tot el que em calia i l’Educació Sentimental ha estat el punt culminant. Ara soc jo. No vull ser una altra cosa.
Avui, he viscut torbadament la meva vitalitat salvatge. He esmerçat el temps en escomeses de caça. M’he enfilat per gorges feréstegues mes enllà del que conec. He clavat les urpes a un mastí. He quedat assedegat i, exhaust, he saciat el meu desig. Més tard, amo i senyor ajagut sobre la roca, he entès que et pertanyia.”
---------------------------------------------------------------
Nota: L’argument de “L'educació sentimental” transcorre durant les revoltes anomenades “La Primavera dels Pobles”. Iniciada a França i estesa a altres estats europeus. La seva finalitat era la de democratitzar el sistema electoral i establir reformes. Aquelles revoltes van ser reprimides i no van tenir un èxit remarcable. Flaubert en aquesta obra relata el pensament d'una generació que va tenir la possibilitat de viure moments històrics, però que en va quedar desil·lusionada.
Buscant un cert paral·lelisme amb la nostra revolta actual he volgut fer ressenya d’aquest fet i, refusant qualsevol coincidència en quant al resultat final, fer una crida esperançadora: NI UN PAS ENRERE !!
--------------------------------------------------------
Imprimir artículo
6 comentaris:
Bona nit, Llop Estepari!
T'agraeixo molt el teu comentari al meu bloc. És d'allò més bonic i encertat.
He llegit aquesta entrada, i les que la precedeixen, fins al conte. Val a dir que la teva versió de la Caputxeta Vermella m'ha agradat molt. L'he trobada original, diferent i tendra. Molt adequada per transmetre valors positius a les criatures d'avui en dia!
Pel que fa l'entrada d'avui, he de dir que no coneixia aquesta obra de Flauvert, però amb el que has explicat, més o menys em faig al càrrec del que vols dir.
Ens seguim per aquí, m'ha agradat la teva estepa!
Yáiza, sobre el conte de la Caputxeta t’haig de revelar que aquesta és la verdadera, i real, història entre la Caputxeta i el Llop (com pots comprendre, sé de que parlo: el Llop soc jo. Ja, Ja). De totes maneres estaria bé pensar que cada Llop té la seva Caputxeta i cada Caputxeta té el seu Llop. I totes han estat histories i contes diferents.
Un fort udol de benvinguda: Aauuuuuu!
m'ha agradat molt el text i les analogies sentimentals. El llibre de Flaubert és el gran llibre del 1848. Les revoltes avortades d'aleshores i el seu món intern magistralment descrit per Flaubert, quin llibre, recordo molt la seva lectura atenta i molt treballada, mentres llegia "l'education..." anava repassant dos textos del mateix anys, dues belleses que -unides- configuren el doble vessant del pensament emancipador:
El primer: El manifest comunista de marx i engels (el gran moment quasi llibertari de la parella). preciós, contundent, previ a qualsevol deformació posterior del seu sentit (quan mal va desfermar l'estalinisme traïnt el missatge revolucionari de marx i engels!!!).
El segon: Les flors del mal de Baudelaire. La ruta minuciosa per la vida parisina, per la banda malèvola i ardent de la vida!
aquell binomi de canviar la societat i canviar la vida, i enmif Flaubert (burgès dels que ara no es dónen) escrivint les peripècies de Moureau, un llibre sobre l'amistat i la revolució.
anus després, un maig que estimem, Paris i l'altre binomi:
canviar el món (marx) canviar la vida (rimbaud).
ui, ja m'emociono.
per petita que sigui, benvinguda la revolta d'aquests dies!
Angel, d’això se’n diu un “repoker” d’asos. Vaig tenir la sort de comptar amb una bona professora de francès quan estudiava. Realment ens feia llegir molt, encara que Rimbaud i Baudelaire els tocàvem “molt de passada”; coses “de l’època”.
Respecta a la revolta tinc esperances. Estic segur que a mig/llarg termini donarà fruits. Això ha de ser com una taca d’oli (penso que ho comença a ser). Assemblees de barri! Acabo d’entrar a Tomalaplaza.com. Déu ni do com està la plaça de la “pilarica”. Saps quinq és la millor web per fer el seguiment?
acampadabcn.com
indignatspremiademar.wordpress.com
(ep!!!! a vegades des del poble es toca el món).
Àngel, gràcies, el bloc de Premià no el coneixia. Un udol.
Publica un comentari a l'entrada