De totes maneres no em fa nosa dedicar-me una temporada a les tasques ajornades que haig de concloure: Diàlegs pendents amb la natura a l’Alta Garona (les ovelles limousines són peça preuada pel llop). Donar sentit a un grapat de paraules que porta anys esperant-me en un calaix i tenir-me-les amb olis i pinzells.
Mentrestant segueixo udolant amb el desig de que l’alçament social actual, avanci amb veu d’unitat, sense sigles, sense banderes i sense fronteres.
Fins ara.
Aauuuuuuuuu!!
----------------------------------------------------------------
Imprimir artículo
15 comentaris:
No sé si tants "senses" seran possibles, ni tan sols convenients, però ara no és moment de discutir això... Compartim el desig de que el món avanci globalment en justícia social i això ja és molt. Les vacances de blog poden ser ben convenients de tant en tant, t'espero a la tornada (si és que hi sóc, que mai se sap!).
Un udol i una abraçada!
Oh, pintes?
T'esperaré.
Bru, ho intento, però pateixo. Vaig pintar fa temps, però ara tinc una mena de repte. Dit de passada, els meus quadres són d’allò més normals. Un dia ja m’explicaràs les teves sensacions quan pintes.
Ieeep, trobarem a faltar els teus udols en forma de paraules i reflexions ben trabades (i ara també en pinzells? ja ets ben complicat com a licàntrop).
Per un món millor! (Per cert, m'acabo de comprar un iPhone, el colmo del capitalisme, em sembla que no ja em deixaran entrar a Plaça Catalunya... keep the secret).
Òscar, company, crec que compartim molts punt de vista. A la vista del que he llegit a “Coses que he après (ho recordat) aquests dies” jo diria que quasi tot. El que passa és que de tant en tant m'agrada somiar utopies. Fins ara.
Gemma Sara, ja saps que les coses, per si mateixes, no són ni bones ni dolentes. És segons l’ús que se’n fa. El teu iPhone pot ser una arma terrorífica a favor de la revolta!
Vaja! Tot just ara que ens començàvem a conèixer... Bé, entenc aquests descansos, de vegades són necessaris i prou. En tot cas, segur que serem aquí quan tornis!
Que tinguis un bon viatge! Entre paraules, natura i olis, pinta molt bé.
Sort i fins aviat, Llop!
Yáiza, ens retrobarem. Ara penso que tu també pots fer el teu viatge: amb poques passes un viatge al futur: baixa a la plaça!
no ens deixis....
vinga, un regal per la revolta de cada dia:
http://www.youtube.com/watch?v=BS3QOtbW4m0
Àngel, potent el vídeo i el contingut. Les sensacions sobre la revolta continuen sent bones. Inclús et diria que em sorprèn per la seva fidelitat al “ideari” inicial i a la seriositat i consciència en que es van concretant els diferent passos a seguir. Continuaré udolant, no en tinguis cap dubte.
Ara que m'estava acostumant a udolar... a veure qi quan tornes se'na ha oblidat!
Eulàlia, no et preocupis. De tant en tant t’ho aniré recordant en el teu bloc.
Entenc que a vegades deixem per a més endavant coses que també són importants i, ara és el moment. Quan ens retrobarem, els teus comentaris de ben segur ens ompliràn els instants necessaris per endinçar-nos en un moment màgic...
Viu intensament!....
torna...avui és sant Joan i aquesta nit els llops han udolat la lluna gran
Notis, Àngel, segur que ens retrobarem. Estic en un període de síntesi (mètode de treball que consisteix a reconstruir un tot complex, partint dels elements simples que componen aquest tot). De moment, com diu l’entranyable Eduard Punset tinc les neurones “fritas”.
Una forta udolada.
Publica un comentari a l'entrada