Strange Fruit va ser escrit per Abel Meeropol. És un poema de testimoni i denuncia contra el racisme i el linxament de negres que es va produir en el sud i altres estats dels Estats Units a finals del segle XIX i quasi mitjans del segle XX.
D’aquest poema més tard se’n va fer un blues que la Billie Holiday va cantar per primera vegada i que va quedar lligat per sempre al seu repertori.
El poema es dur, cru, descarnat. M’ha costat molt l’intent de fer-ne una traducció més o menys acurada. Cada paraula era una imatge. M’ha costat molt.
Els arbres del Sud sostenen fruits estranys,
Tenen sang a les fulles i sang a les arrels,
Cossos negres es balancegen amb la brisa del sud,
Estranys fruits pengen dels pollancres,
Escena pastoral del sud gentil,
Els ulls sortits, la boca torta,
Aroma de magnòlies, dolç i fresc,
L’olor sobtat de carn cremada,
Un fruit per tal que se’l mengin els corbs,
Els cobreixi la pluja, se’ls emporti el vent,
Els podreixi el sol, caiguin dels arbrers,
És una collita ben estranya i amarga.
Aquest vídeo és d'una versió de la Nina Simone. Les imatges són molt dures. Però cal veure'l per tal d'entendre el sentit del poema.
Més endavant potser afegiré més comentaris a aquesta entrada, ara no puc.
. Imprimir artículo
8 comentaris:
Veient les imatges del video i l'amargor de la veu de la Billie Holiday es produeix un rebombori dins el meu cos.
Està bé recordar-ho per apreciar que les coses canvíen. L'Obama n'és un exemple.
Impresionant. I quina veu. Una cançó demolidora. I la mateixa Nina Simone va respondre amb una cançó combativa que convidava a l'orgull compartit dels oprimits:
young, giften and black
heus aqui la Simone en els temps dels Black Panthers i del Black Power...
http://www.youtube.com/watch?v=LgaTcpn1hbE
Angel, gracies per l’enllaç a Young, gifted & black !
Notis, compartim la commoció. De totes maneres no estic tan segur que les coses canviïn: L’Holocaust Nazi, els assassinats dels Khmers Rojos, La massacra entre Tutsis i Hutus, la matança de Srebrenica, l’ocupació consentida del Tibet ..... No és la intenció d’aquest blog parlar de política, però m’he guardat un raconet de denuncia (“Judici Sumaríssim”. Aquesta entrada anirà a parar a aquesta secció).
no et pensis, Jordi, una cosa és parlar de "politiqueria" i de partitocràcia i l'altra cosa és parlar de política seriosament i recordant casos com els que esmentes. La raó de fons de moltes preocupacions socials i humanes té una explicació política, però en el sentit més profà del terme i desvinculat del circ que s'ha apoderat de la vella i vulnerada idea de "política".
Les dues cançons ressenyades de la Simone apunten en aquesta direcció i en necessitem moltes més per viure dignament malgrat la barbàrie que ens rodeja i de la qual no ens en podem oblidar.
Bon post, bon blog i bon trajecte!
He arribat al teu blog a través de La llanterna màgica. I segur que no serà l'última vegada que el visiti. M'ha agradat!
Imma, benvinguda! Intentem entre tots deixar posts que ens vagin motivant una mica el dia a dia.
Per cert, he intentat accedir al teu blog però veig que és d’accés restringit. Bé, potser mes endavant ...
Salut.
Ep...
feia dies que no et visitava...
Com sempre, propostes genials sense guiarte pels telenotícies ni dels noticiaris de màxima audiència...
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada