Amb aquest apunt finalitza la 1ª època de Temari Imprescindible. Vaig començar fa un any i el cert és que porto un parell de setmanes pensant amb la qüestió de “tenir un blog”, el temps que això comporta i buscar l’equilibri entre totes les meves inquietuds.
El cert és que he pogut deixar una mostra de tot allò que m’ha deixat una empremta emocional i ha anat aglutinant els bocins del meu jo. Però tot això ja no em motiva massa. També és cert que no puc deixar-ho.
Bé, el cas és que a partir d’ara els continguts seran principalment de “collita pròpia”: relats, opinions, contes ... tot una mica més personal i amanit amb alguna pinzellada que trobi per la xarxa.
El nom no canviarà (sé que quedarà una mica presumptuós), l’únic que pot passar és que en lloc de “Temari Imprescindible”, amb els meus escrits passi a ser un “Temari Prescindible”. Segurament també hi haurà un petit canvi d’imatge. També deixaré a l’arxiu els apunts que hi ha fins ara.
Mentre faig canvis us deixo un divertit vídeo. Dura uns 30 minuts però us asseguro que val la pena!
El Futuro de los blogs según Hernán Casciari.
.
Imprimir artículo
8 comentaris:
prescindible o imprescindible, no defalleixis i que sigui sobretot el teu blog ben viu. Bona sort a la nova (im)prescindible etapa!
És bo, necessari i diria que signe de salut que evolucionem i amb nosaltres també varia allò que fem. Per tant, em sembla genial que et plantegis què fer amb el teu blog, no perquè cregui que necessités un canvi ni molt menys eh.. a mi m'agrada com està, sinó perquè demostra que estàs viu i en forma. Em deleixo per seguir-te en la nova etapa.
Una abraçada!
Fins ara he seguit els teus continguts amb molta curiositat i bones vibracions.
La nova etapa pot ser molt interessant i si a més disfrutes fent-ho... serà la pera!.
Salut.
Jordi, molta sort amb la nova etapa. Et seguiré llegint! Els canvis sempre molen, si passes bé practicant-los!BOna nit!
Gràcies. La veritat és que soc una mica “tasta olletes”. Aquesta 2ª etapa que començo m’agradaria que fos més desinhibida, potser crear més controvèrsia, ser una mica més polèmic, ja ho veurem ...
Gràcies per llegir-me.
Crec que el teu procés s'assembla al d'altres. Concretament al meu. també he optat per continguts més personals, fins i tot pel que fa a la part gràfica: generar jo mateix les imatges que necessito. En tot cas, un nou repte. També hi ha gent que no es planteja mai canvis, però al capdavall tamb´ñe resulten avorrits.
Me'n vaig a veure què diu en Casciari.
Vinc aquí seguint el fil dels dimonis del Lluís. Tots passem les nostres crisis, ens replantegem coses, tot i que de vegades -crec que és el meu cas- no ho faig massa públic. El que em sorprèn de l'enllaç que poses és que és "antic", de 2008! Llavors tot just començavem uns quants que ara ens estem qüestionant coses... alguns publiquem menys, més espaiats.
Aquest és un mitjà que va néixer ja qüestionat. Constantment anem parlant de la seva vigència i validesa. A mi és un mitjà que em satisfà més que no pas el facebook i ja no diguem el twitter, al qual encara no li trobo molt la gràcia.
Els blogs ens permeten - a mi en tot cas m'ho ha pernmès- conrear una faceta creativa que creia que no anava amb mi. I tan sols per això trobo que valen la pena. Potser els cal una evolució, ca a on? ves a saber.
Lluis, entre els apunts i comentaris que ens hem anat creuant sobre el tema dels blogs quasi ja ens ho hem dit tot. De totes maneres en el procés creatiu tu vas uns quantes passes per endavant!
Eulalia, si vens del blog d’en Lluis ja veus la moguda que hi ha amb el tema darrerament. Ho dius molt bé: “el blog m’ha permès conrear una faceta creativa ....”, doncs si, és una eina i com a tal la utilitzem. D’altre banda molts escrits es quedarien en un calaix. (Mentre escric això dono una ullada ràpida al teu blog. Coincidim amb lo de La Cerdanya) Benvinguda!!
Publica un comentari a l'entrada