dilluns, 14 de febrer del 2011

Gorty Barada Nikto.

(Aquest relat forma part de les histories que ens muntem amb el Marc i la Júlia).
Il·lustració: Marc Vendrell.

Ja feia temps que els humanoides d’aquell planeta llunyà planejaven establir contacte amb la Terra. Ja ho havien intentat temps enrere: una vegada en Klaatu amb el seu robot Gort va intentar una acció de proximitat, però no va ser possible (els terrícoles, que sempre ho volen comercialitzar tot i treure’n partit, fins i tot van arribar ha fer-ne una pel·lícula: “Ultimàtum a la Terra”).


El robot Gort (imatge del primer intent de contacte alienígena)
Aquesta vegada estaven decidits a portar a terme el projecte. Així doncs van fer els preparatius i, entre altres coses, van decidir que portarien un objecte a la Terra com a símbol de pau i bona voluntat per intercanviar amb els humans. Van acordar que seria un dels exemplars de flor, molt abundant en el planeta i que era el seu emblema i símbol.

L’escollit per fer el viatge va ser en Gorty, humanoide avantatjat i descendent del mític Gort. El camí era llarg. Calia viatjar a una velocitat de 300 anys/llum i a més havia de travessar una amplia zona de l’espai plena d’esteroides on la velocitat estava limitada a 80 anys/llum.

Gorty amb la flor (Dibuix: Marc Vendrell)
 Així doncs Gorty va agafar un exemplar de flor i va emprendre el viatge. Sense incidents durant el recorregut, va arribar el moment d’aterrar. No havia establert cap lloc en concret i va escollir un lloc a l’atzar. Va aterrar al mig de La Rambla de Barcelona. El curiós es que va anar a parar a la zona on els humans es disfressen i fan d’estàtues per tal de treure algun “caler” dels turistes. Portava una estona allà gesticulant i mostrant la flor però els barcelonins van pensar que era una estàtua més i no li feien massa cas. Gorty anava amunt i avall buscant amb afany algú que volgués establir contacte. A la fi un turista japonès li va llençar un euro. Aleshores Gorty, emocionat i amb tota solemnitat, li va donar la flor.

El contacte s’havia consumat. Però no va passar res més. Gorty no tenia més flors per bescanviar i els terrícoles no semblaven disposats a donar els seus diners a canvi de res. Desil·lusionat va agafar el seu transmissor i va llençar un missatge al seu planeta: “Gorty Barada Nikto”.

D’aquest segon intent de contacte alienígena amb la Terra no se’n ha sabut mai res.
.
Imprimir artículo

8 comentaris:

Bru ha dit...

Sóc fan del dibuixos d'en Marc.

Bru ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

extraordinari article -bona referència robòtica i...quina peli més bona la que apareix a la foto!-. Has clavat el tema, em fa pensar en allò que tantes vegades diem de "...si un habitant d'un altre planeta ens visités no entendria res.".
El Gorty Barada Nikto i tot el relat podria anar acompanyat del subtítol de "Visita d'un turista accidental extraterrestre al planeta terra. 1a. part: Descoberta d'un rar sistema de vida denominat capitalisme".

i felicitats al Marc, ninotàrie de primera!

Cooperativa Gafarrons ha dit...

Blog d'artistes !!! història perfectament ilustrada
Marc: ets molt bo.

NOTA:
com que no he arrivat a temps per a l'anterior post...ho dic ara: no gaire gent sabrà que el nom de MANO NEGRA fa referència a un important moïment llibertari andalús del tombant de segle passat. De quan Catalunya, , Asturies i Andalusia eren al capdavant de les ilusions revolucionaries de la clase treballadora.

Lou Roig, Xavier ha dit...

:::Coses curioses de la informàtica automàtica i , a voltes, antipàtica...
El missatge anterior ÉS MEU,
LOU ROIG XAVIER...

Encara no se perqué surt la cooperativa pel mig...
com que és bona gent no espero cap denúncia de drets d'autor...

Llop Estepari ha dit...

Angel, només cal posar-se dins la pell d’en Gorty per tal d’entendre la seva decepció. En realitat Gorty Barada Nikto no vol dir “Ei, envieu-me més flors aquí hi ha negoci” sinó “Ei, torno a casa aquí no hi ha res a fer”.
Xavier, conec la historia de Mano Negra, Gràcies per la informació. De totes maneres crec que hi ha agut un embolic anatòmic. El post parla de “Pata Negra”. (Relaxa’t).
Bru, Angel, Xavier, passo les vostres felicitacions al Marc.
Salut.

Lale Mur ha dit...

Hola, Jordi! Quina fantasia!
Quin relat tan extraordinari de la ciència ficció.

m'ha fet molta gràcia allò de "aterrar al mig de la Rambla de Barcelona" ;)

He tingut de "fer un google" per fer memòria sobre la pel·lícula "the day earth stood still" :) Nikto - significa ningú en rús, ho saps, oi?

Jordi, tens tota la raó!!! El pa tradicional és rodó a l'Azerbaidjan. Fa tant de temps que no el menjo :)

Què et van semblar Kirkhizistan i Tadjikistan per cert?

Llop Estepari ha dit...

Lale, això de “nikto” en Gorty ho deu dir perquè “ningú” li fa cas. Tenint en compte al punt que ha arribat la raça humana no crec que es alienígenes s’aturin massa per aquí.
Respecte al Kirguizistan i el Tadjikistan, el millor record que tinc va ser compartir el formatge i el iogurt que ens van oferir els nòmades Tadjiks i l’acolliment d’aquella gent.