divendres, 14 d’octubre de 2011

Balcons.

De tant en tant tinc la necessitat de baixar a Barcelona i moure’m pels carrers autèntics de Ciutat Vella. Olorar, mirar, i imaginar-me l’activitat frenètica d’altres temps: comerciants, artesans, botiguers, traginers, aprenents i mossos portant encàrrecs amunt i avall. La gentada es barreja amb els carros de proveïment que entren i surten de la ciutat. Les olors de les fleques es barregen amb les de les coles dels sabaters i fusters. Pa, vi, oli, carbó, blat, fruita ...

Ara hi ha silenci. Trencat tan sols per les quantitats ingents de roba estesa, alguna porta que es tanca o algun turista despistat que s’ha aventurat una mica més enllà del carrers Princesa o Montcada.

Mentre passejo m’apunto alguns noms:

Carrer Cremat Gran i Xic. (Fa al•lusió a una fleca que es va cremar en aquest carrer en el transcurs del segle XV).

Carrer de la Neu de Sant Cugat. (Pren aquest nom pels dipòsits on s’hi guardava la neu que es baixava a vendre a Barcelona).

Carrer Gíriti. ( El seu nom deriva de “gira-t’hi”, pel seu traçat en ziga-zaga).

Carrer de la Barra de Ferro. ( "A 22 de setembre de 1668 pagaren 32 lliures i 12 sous per les barres de ferro que posaren a la boca de la claveguera i també per a la barrera”).

Carrer Cecs de Sant Cugat. (Per acord del Consistori, els cecs i captaires foren obligats a viure en cases d’aquest carrer).

Carrer se les Mosques. (Segurament donat pels veïns per l'acumulació d'escombraries i mosques arran de la seva proximitat al mercat. Ja existia amb el mateix nom l’any 1441).

Faig algunes fotografies i busco el maridatge d’imatges i paraules. 





Els ocells del seu balcó tenen un racó de cel als ulls
... I somien vols de roba estesa.




Va haver de triar: o espolsava estores o es feia un jardí.



El guardo desinflat? Per no haver de bufar es fa el que calgui. Me’ls imagino, en el “Metro” a l'hora punta, contents cap a la platja.






Sobreprotecció. Aquesta planta estarà mal criada. 




No sé si la van tapiar des de fora o des de dins. De soroll no se'n sentia.

---------

* La informació sobre els noms dels carrers està presa del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona. 
-------------------------------------------------------
Imprimir artículo

4 comentaris:

en Girbén ha dit...

Després d'haver-ne alçat unes quantes de parets de totxanes puc aclarir-te l'enigma de la porta tapiada. Per les rebaves del morter van començar per fora fins a la quarta filera (es visible el gratat de la paleta per aprofitar el ciment sobrer) i després van continuar des de dins, no fos cas de quedar-se empresonats al balcó.

Yáiza ha dit...

Una entrada molt maca i molt interessant. A mi també m'agrada imaginar-me el tràfec que hi deuria haver en aquells mateixos carrers uns quants segles abans. És fàcil retornar-hi quan saps que res no ha canviat estructuralment en tot aquest temps...

També és interessant saber d'on venen els noms dels carrers! Veig que tenien una estranya fixació amb Sant Cugat... hehehe!! Què curiós!

Va, un udol, pel llop que passeja solitari per Ciutat Vella...

Llop Estepari ha dit...

Girbén, és evident que estàs avesat a l’observació. En realitat tots els balcons, finestres i portes d’aquesta casa estaven (estan) tapiades. Una casa on no s’hi pot viure em crea la sensació de no poder fer ús d’un dret.

Llop Estepari ha dit...

Yáiza, l’al•lusió a sant Cugat d’alguns carrers d’aquesta zona és degut a la seva proximitat a l’antiga parròquia de Sant Cugat del Rec (anomenada també del Forn o del Camí) degut a que estava prop d’un antic forn de la ciutat i també perquè era a peu de l’antic camí cap a Sant Cugat del Vallès.