dimarts, 11 d’octubre de 2011

Gent del veïnat.


Jaume.

A en Jaume li agradava aquell vi. Per aquest motiu quan anava al restaurant on dinava habitualment, se l’emportava de casa. Més endavant se’n va emportar unes olives negres, de l’Aragó, que l’ajudaven a obrir la gana.  Darrerament hi ha afegit les postres: diferents tipus de pastissets, que compra al seu gust camí del restaurant. La Paula, la cambrera, li diu que a aquest pas aviat no necessitarà demanar res del menú. La Paula no sap que en Jaume el que en realitat necessita és companyia.


Paula.

A la Paula l’ofèn l’olor de les olives negres. Li repugnen les restes de menjar al plat i les boques plenes. Els dies que serveix peix li venen basques i s’aguanta les arcades amagada al magatzem. Els dies de calor, l’olor de suor dels clients se li incrusta als narius i fins que no arriba a casa no aconsegueix fer desaparèixer aquella fortor de ceba. Plega tan bon punt el darrer client surt per la porta, abans que en Manel, l’amo, comenci a grapejar-la.


Manel.

En Manel no té pressa. Al contrari: va fent temps. Li agrada tancar tard i sortir quan els carrers s’omplen de borratxos, putes i d’indigents sense sostre. Aleshores té carta blanca. La nit i els indefensos li permeten autocomplaences: Insulta als indigents, diu obscenitats a les putes i fot algunes trompades als més dèbils. Calent, arriba a casa amb una personalitat autoconsentida que li permet no tenir remordiments quan la Carme, la seva dona, ha de tolerar algun morat.


Carme.

La Carme està contenta quan en Manel arriba a casa. Els darrers anys els ha viscut amb la por de que la gent se’n oblidés d’ella. Cada dia surt al carrer per tal de sentir dir el seu nom. Hola Carme! Li diu el veí, i ella deixa anar un somriure de tranquil•litat interior. De tant en tant deixa una targeta amb el seu nom a la perruqueria o bé, més sovint, va al Banc a que li posin la llibreta al dia. Bon dia senyora Carme!, li diuen en el Banc. Aleshores ella sap que els seus estalvis estan segurs. Quan va a veure a l’Àlex, el seu nebot, se li acosta per darrera, li tapa el ulls i diu: Endevina qui sóc!


Àlex.

L’Àlex, té 8 anys. És fixa molt en la gent del veïnat. Li cau molt bé en Jaume, encara que la gent digui que és un borratxo perquè el veuen amunt i avall amb l’ampolla de vi. Ell el que pensa és que en Jaume és un llaminer. A l’Àlex, la Paula el té encuriosit: No entén perquè quan va a treballar camina a poc a poc i en canvi en torna corren. Pensa que la Paula va al revés de la gent. En Manel no li agrada gens, entre altres coses perquè sempre li pregunta: Maco, ja et portes bé? De la Carme, la seva tieta, pensa que està tocada del bolet.

---------------------------------------------------------------

Imprimir artículo

5 comentaris:

Yáiza ha dit...

Caram, això promet!! Estàs ensenyant-nos els totxos amb els que constuiràs una casa la mar de maca? Perquè amb aquests personatges, intueixo una bona història... Si és així, ànims i a escriure Llop! Nosaltres serem per aquí, per llegir!

Gemma Sara ha dit...

Sí, aquesta presentació circular està xula, però ara ens has de donar més, el Manel aquest té uns quants numeros per desencadenar una desgràcia, però potser no va per aquí la cosa...

Llop Estepari ha dit...

Yáiza, dons la veritat és que no tenia intenció de continuar amb els personatges (no m’agrada recrear-me massa amb el que escric), però potser si que poden donar joc. Estaria bé un diàleg de l’Àlex, el nen, amb cada un dels altres personatges vistos des de la seva perspectiva.
Un Oudol.

Llop Estepari ha dit...

Gemma Sara, dons penso que qualsevol dels personatges, exceptuant el nen (de moment) pot desencadenar una desgràcia. Jo, en el Jaume hi veig un assassí potencial. Ja saps que les coses no són el que semblen. Ah! La condició humana!
Udols.

Yáiza ha dit...

Doncs se m'acudeixen diversos jocs a fer (tu sol o amb qui vulgui posar-s'hi) amb aquests personatges que has presentat... Segur que no en vols fer res més?? Això podria donar corda per estona!