dimarts, 13 de setembre de 2011

Llopet. El Llop ja ha llepat.

Avui m’agafa per la rauxa.  Em dona la sensació que darrerament tots els apunts que llegeixo, els meus inclosos,  són com molt correctes, cultes, seriosos, rigorosos, reflexius ... Em direu:  “Bé, parlem del que ens agrada o del que ens passa” o “Amb la que està queien, que vols?”.  D’acord, però no estaria malament, de tant en tant, treure el pallasso que portem dins . Arribat a aquest punt, trenco una llança a favor del bloc de Gemma Sara (Gemma Sara ja m’enteneu).


Evidentment no tothom hi estarà d’acord. No podem ara, de cop i volta, posar-nos tots a fer riure. Bé, jo ho intentaré i començaré per mi.

Resulta que en l’entorn familiar més proper, ara els hi ha agafat per dir-me Llopet. Patètic. Encara més: Patètic i cruel. Amb el que m’ha costat fer-me un nom! “Llopet per aquí”, "Llopet per allà” “Mireu el Llopet!” El Llop ja ha llepat. No fa riure.

El cas és que fora d’aquest ambient he començat també a copsar signes alarmants: L’altre dia la Yáiza, una col•lega del món blocaire, responent a uns dels meus comentaris també em va dir Llopet. Preocupant. No sé si va ser perquè abans havia opinat El Porquet (cosa que s’entendria per afinitat en els pseudònims ) o perquè li vaig crear sentiments entendridors o, pitjor, sentiments paternalistes.

Soc conscient que explicant tot això no faig més que tirar-me pedres a la teulada. Puc passar, entre blocaires,  de Llop estepari a Llopet en un no res.  Home, a l’Eulàlia o a les Gemma Sara encara me les imagino dient-me Llopet. A en Lluis, la veritat és que no. En Girbén potser encara deixaria anar uns udolets, encara que és home d’udolassos. L’Òscar si llençaria de bon grat. Si ho fa El Peix, ja tinc excusa per dir-li Peixet. Igual que l’Àngel .... Oi Angelet? (La veritat és que em sembla pitjor Angelet que Llopet).  La Bru només em diria Llopet en la intimitat (si et plau no t’enfadis). I d’altres.

Dons això.

(Bé ja veieu que ”se m’ha anat la bola”. A tots els anomenats: va de bon rotllo).

------------------------------------------------------------------------- Imprimir artículo

16 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

Em puc prendre el teu comentari com un permís per dir-te llopet?

:)

la Bru ha dit...

Ostres Senyor Llop (així millor?), em sap molt de greu que la seva credibilitat de llop hagi arribat a aquests nivells, però he de dir-li que no hi ha res a fer, ara ja és pell. Quina poca vergonya anomenar-lo Llopet!

També, ehem, volia expressar-li el meu desacord respecte a l'opinió que té de mi, perquè, sincerament, fins i tot en la intimitat em costa imaginar-me dient-li Llopet. No li tindré en compte.

Gemma Sara ha dit...

Llopet, moltes gràcies per aquesta llança-floreta, intentarem estar a l'alçada (avui, no, perquè una de les dues s'ha portat malament...).
Llopot també ens agrada.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Ei Llepat, menys pilotejar als comentaristes habituals i més currar-te els articles! I més pintar!
Au!

Llop Estepari ha dit...

Eulàlia, evidentment pots dir-me com vulguis. Ja era conscient, en el moment de penjar el post que això se’m podia escapar de les mans. Hauré d’esperar a la fi dels comentaris per tal de veure si em cal tornar a posar les coses al seu lloc. Ja,Ja.
Un udol.

Llop Estepari ha dit...

Bru, en aquests moments, que pressento d’hores baixes, no saps com agraeixo un comentari amb aquest to de respecte com el teu. Si ara em veiessis! Estic estirat a la meva roca amb el cap cot i les orelles caigudes. També faig aquella mirada que fan els de la meva espècie, com llastimosa (tot això ho estic dient per tal de crear un sentiment de compassió i misericòrdia).

De totes maneres aquest Llop, n’estic convençut, tornarà a ser el que era. Per començar faig una udolada de llop ferotge:

Aaauuuuuuuauuuuuu!!! (Que ho he fet bé?)

Llop Estepari ha dit...

Gemma Sara, aquest Llop és tan de bona pasta que si li dieu Llopot tampoc es queixarà.
Gemma, fes el favor de no portar-te malament i creu amb el que et diu la Sara!
Un udol.

Llop Estepari ha dit...

Oscar, entre llops, suposo que te’n has adonat que això és una tàctica. Em faig el pobrissó i aleshores venen i m’acaricien el llom, em graten el cap, em freguen la panxa. Noi, ens les hem de pensar totes!
Un udol.

Peix ha dit...

Quin honor sortir al teu post!

Jo sempre tinc el dubte de si els llops esteparis mengen peixos. I per aquesta raó vigilaré com anomenar-lo, per si de cas, molt amable Llop.

Llop Estepari ha dit...

Peix, no és amabilitat meva: és mèrit teu.
Dons si, quan la gana augmenta, aigües amunt em menjo algun salmó. Quin peix ets tu?
Un fort udol.

Lluís Bosch ha dit...

Pensa que jo treballo de mestre de primària i amb nens de cicle inicial. O sigui que no em costa gens dir "Llopet".

Llop Estepari ha dit...

Lluís, és veritat. M’ho tenia que haver imaginat. Per cert, dit de pas, el que donaria per assistir a una de les teves classes! Segur que són d’una pedagogia força instructiva i intel•ligent. Però bé, en realitat ja tinc el “Mil Dimonis”.
Un udol.

Peix ha dit...

Ostres, doncs no ho sé pas. Segurament sóc el peix vermell que et trobes a les peixeres petites de vidre i rodones. Sóc un peix "domèstic" tot i que no m'ho havia plantejat mai.

No sóc un salmó, aquests poden arribar a ser, quan arriben dalt de tot del riu, molt lletjos. Amb aquella cara de mala llet que fan; segur que és culpa de la dura tasca que és pujar riu amunt. Les truites també fan mala cara?

Clar que hauria pogut ser un peix tropical, amb tants i tants colors...

El què em deixa tranquil és que menges salmons!

Llop Estepari ha dit...

Peix, dubto molt que siguis un peix de peixera. Més aviat vull pensar que ets un peix de mar oberta. Lliure.
Udols.

Yáiza ha dit...

Llopet, Llobató!! Aiai, a bones hores ho llegeixo... mira noi, és que ets un Llop molt afable i clar, fas que et parlem amb afecte (diria "carinyo", però com que no està acceptat...).

Au, va, prent-t'ho bé, que tot són mostres d'estima... Llobató!! (això t'agrada més?)

Llop Estepari ha dit...

Yáiza, mira, amb això de Llobató ara m’has fet pensar en els meus anys d’Escoltisme: Minyonet del cap ben dret, el pas ferm i lleugeret ...
Més udols.