 |
| El Llop esperant que li arribi la inspiració. |
Tot el que trobo per la xarxa en assumptes d’auto ajuda i que penso que em pot servir, encara m’espanta més. Frases com "Dejarás de ser tu”, "Abandonarás tu cuerpo”, “Eliminarás la mente”, em causen un pànic tal que penso que és pitjor el remei que la malaltia.
Casualment trobo una paraula que em pot ajudar:
Fronemofobia: Por a pensar.
Això em tranquil•litza. Veig que és una mania documentada i científicament estudiada. O sigui que no és sols cosa meva.
Continuo llegint i, amb tot el meu respecta per les fòbies que poden causar trastorns severs, en descobreixo algunes que em deixen trasbalsat:
Araquibutirofobia: Por a les clofolles dels cacauets. No cal dir que corro a la cuina i n’agafo una bossa amb certa covardia. L’obro amb miraments. No em fa por.
M’engresco i segueixo llegint per tal de descobrir possibles temors que desconec:
Nostofobia: Por a tornar a casa. Ja veus! Aquesta la tenim tots! Tots i totes: Plats per fregar, roba per rentar, nens per banyar ...
Catisofobia: Por a seure. Aqueta fòbia és totalment certa. Qui no ha vist en qualsevol acte públic que, havent-hi seients buits, hi ha sempre algú dret en un racó?
Estasifobia: Por ha estar dret. (En aquest cas la persona del racó ho té malament).
Crometofobia: Por als diners. Bromeja o què? No he vist mai a ningú que quan surten els 50 euros de la boca del caixer automàtic, faci un salt enrere esglaiat.
Rectofobia: Por al cul. Bé, no sé si es refereix al cul propi o als culs dels altres. En tot cas no considero apropiat fer els comentaris que em venen al cap. Ho deixo a la vostra imaginació.
Finalment una fòbia que, indirectament, m’hi relaciona: Luposlipaphobia. En va fer menció Gary Larson, creador de la tira còmica “The Far Side”, en una de les seves caricatures i la defineix com: Por a ser perseguit per llops al voltant d’una taula de cuina, mentre es va amb mitjons sobre un terra acabat d’encerar.
Si hi ha algú que té alguna fòbia o mania que es pugui explicar la podríem afegir a la llista.
------------------------------------------------------------------
Imprimir artículo
11 comentaris:
Quina tela! Si és que hi ha coses... hi ha coses que no sé jo si existeixen! Hehehehe!! Jo no tinc Luposlipaphobia, no en puc tenir... perquè aquí no tinc taula de la cuina! ;)
Si en trobés alguna altra de curiosa, ja vindria a posar-la..!
Ostres, que bo, m'han fet riure aquestes fòbies, (no hi haurà una por al riure, no?) A veure... deixa'm pensar... recordo una noia de la feina que tenia fòbia al color lila (me'n recordo perquè a mi el color lila m'encanta), tinc una amiga que té fòbia als coloms, però aquesta no és estranya... i jo potser als plats per fregar (això que frega el rentaplats), no ho sé, si se m'acut alguna altra hi torno. Jo no patiria per la teva imaginació, Llop...
Jo pateixo agorafòbia, és a dir fòbia a la pel·lícula "Agora" de l'Amenábar. Tot i que val a dir que el de la Rachel Weisz és un dels millors culs que he vist mai.
Ei, ara he recordat que sóc una mica claustrofòbica. Recordeu l'episodi dels miners xilens que es van quedar atrapats sota terra l'estiu de l'any passat? Doncs ho vaig passar fatal, com si fos allà amb ells. Això m'ensenyarà a no riure'm de la por a les clofolles dels cacauets... :-)
Yáiza, penso que en el món de les fòbies i manies encara hi ha molt per recórrer. En realitat no sé si són certes totes aquestes fòbies, però ja saps que la realitat supera la ficció. En el teu cas espero que no hagis agafat fòbia als francesos!
Oudols.
Gemma Sara, desconec si hi ha alguna fòbia al riure. Si que n’hi ha una de curiosa: la Coulrofobia, és la fòbia i mania als pallassos. Aquesta mateixa fòbia és la que es fa servir pels politics.
Aauuuuuu!
Òscar, bona aquesta! I també bona memòria, personalment no recordo l’escena de la Weisz (encara que s’ho valgui no tornaré a visionar la pel•lícula anant amunt i avall amb el comandament a distància buscant el cul). Posats a parlar de cine, jo tinc Chucknorrisfòbia. Només pronunciar el seu nom ja em pica tot.
Aauuuuuuuu!
Gemma Sara, dons jo també tinc claustrofòbia. I això que de jovenet havia fet alguna cosa d’espeleo. Fas bé de no riure-te’n de les fòbies. Imaginat que un dia et lleves amb Blogosferafòbia. Amb lo enganxada que dius que estàs ho passaries ben malament.
Aauuuuuuu!
Llop, minut 06:01. Tinc la pel·lícula a casa per intentar tornar-la a veure i així superar la fòbia que em va provocar al cinema, però no aconsegueixo mai passar d'aquesta escena on indefectiblement aturo la imatge i em delecto. Suposo que sóc un cas perdut, però recomano l'escena a tots els que pateixen rectofòbia, jo penso que amb el cul de la Rachel s'han de curar automàticament.
Òscar, gràcies aquesta tarda m’hi poso. Si sens uns forts udols ja saps de que es tracta!
D'acord, ho confesso! Em vaig comprar la pel·li només per tornar a veure aquell cul! I és que no hi ha el·lipse com un bon cul!
Publica un comentari a l'entrada