divendres, 28 de gener de 2011

El meu, el teu, el seu.

(Apunts del meu “quadern de camp”)

M’ha estat fàcil entrar ... la porta era oberta. A primer cop d’ull s’ha fet evident el rigorós ordre amb el que tot estava endreçat. Tot net, els quadres correctament penjats, els llibres, la música. Tot ben ordenat. En una taula hi he vist uns escrits, cronològicament classificats. N’he llegit uns quants. Algú havia deixat també, en un angle ben apilats, uns fulls en blanc. N´he agafat un i hi he escrit un text. No he vist a ningú. No he sentit cap veu. He tingut, però, l’estranya sensació de ser observat. M’ha fet una mica de recança no poder parlar amb ningú.

Quan he sortit, he volgut entrar a la casa del costat. També era oberta. L’aspecte, però, era molt diferent. Tot estava també ben endreçat, però hi havia pols per tot arreu. Es notava que feia temps que ningú ho cuidava. Curiosament també hi havien apunts en una taula, però eren de temps enrere. Tampoc hi he vist ningú ni he sentit cap veu. Però, curiosament no m’he sentit observat.

He sortit al carrer. Més cases. La ciutat. Me’n he anat a casa meva. M’ha agradat tal i com ho tenia tot d’endreçat i organitzat. He anat directament a la taula de l’estudi, he agafat els fulls que jo també havia deixat acuradament apilats i, desprès de llegir-los, he anat contestant tots els comentaris que durant la meva absència havien deixat en el meu blog.


El meu "BLOG"
 Us animo a tots i a totes a penjar el vostre "Blog" a la xarxa. Imprimir artículo

9 comentaris:

Notis ha dit...

Les teves entrades misterioses a les cases entenc és una manera d'accedir facilment a la informació a través dels blogs. És cert que ho trobes tot ordenat i pots deixar-hi la teva anotació. M'has fet pensar!!.
És molt bo.

la Bru ha dit...

Ah és clar, ara ho entenc! Gràcies Notis.
I jo que pensava que estaves en una fase surrealista...

jordi vendrell ha dit...

Notis, Bru, a part de l’apunt metafòric entre les cases i els blogs he volgut reflectir la sensació de “solitud” del “blogaire” i el seu blog davant de la blogosfera. Bé, és el que hi ha: deixes un apunt, et fan un comentari, el contestes, fas un altre post, etc. Això està molt bé, però a mi personalment em falta quelcom. No sé exactament el què, però fa dies que hi dono voltes. Potser una cosa més dinàmica: notes de veu, vídeos personals, buscar més la inter-ralació. No sé, estic pensant en veu alta. Per exemple hi ha gent que comparteixen relats: Un comença i els demés segueixen escrivint la historia. Ja dic que no sé que és, però personalment em falta donar un pas endavant.
Us tindré al corrent! Salut!

Imma ha dit...

No sé cap on tiraràs, tant és.. ja sorgirà el camí, però de moment fas apologia del blog i dels "blocaires" tot buscant més adeptes.. :D Jo continuaré llegint i comentant..

Anònim ha dit...

Magnifique! Entrar a les cases dels altres amb un tot tan ben ordenat, sentir-se sol però observat. Bona també la fotografia amb el document word en blanc. Bonica la reflexió del blogaire!

yesca ha dit...

a mi mes que res m.agrada imaginarme les cases,quan les miro,les imagino,i somio com son les de cadasqu, molt maca la foto

Llop Estepari ha dit...

Yesca, és especialment agradable trobar comentaris com el teu, en posts ja quasi perduts en el temps. Fen al•lusió al relat veig que tu tampoc et quedes a la porta sinó que entres i xafardeges. Benvinguda, ets a casa teva.

yesca ha dit...

yesca, i llegit el teu perfil,perque m.agada molt xafardexar com pots veure i el gran TAGORE i GIBRAHAN,poden pasar molts molts ayns,pero en donen sempre molta llum i alegria,fins aviat i gracies

yesca ha dit...

a `passat uns quans anyets i no se res de tu,on ets? estas amagat per alguna causa,on ets que no surts de les branques,on ets que estas tan amagat de qun en quant en trobo a faltar,el llop on es? .........