dilluns, 31 de gener del 2011

Quadres d'una Exposició.

MOUSSORGSKY.

Obra excepcionalment descriptiva que Moussorgsky va compondre sobre una exposició retrospectiva del seu amic i pintor Victor Hartmann.
L’obra va ser escrita per a piano i, d’una manera magistral, l’autor “escriu” i il·lustra amb el teclat cada un dels temes o seqüències de l’Obra. Aquesta ha estat més coneguda posteriorment per la brillant orquestració que va fer Maurice Ravel que no pas per l’original per a piano (que particularment prefereixo).


TEMES: (Cada un dels titols us porta al corresponent enllaç de Spotify).
Com a intèrpret he triat a Marina Lomazov (que no coneixia) però que m’ha agradat especialment.

PROMENADE. Una invitació solemne al passeig. S’obren les portes a la contemplació de l’obra. Els colors es transformen en notes musicals.
GNOMUS. Un personatge grotesc. Un nan pervers. Un fosc conspirador.
IL VECCHIO CASTELLO. La gloria del passat. Un castell en runes. Nostàlgia i melancolia.
TULLERIES (Dispute d’enfants après jeux). Referència al món infantil. Uns nens juguen, es barallen, corren.
BYDLO. Uns bous arrosseguen una carreta. El balanceig. L’esforç. El camí penós.
BALLET DE POUSSINS DANS LEURS COQUES. Uns pollets ballen, es diverteixen dins la closca.
SAMUEL GOLDENBERG UND SCHMUYLE. Dos vells jueus discuteixen. L’un, prepotent, ric, poderós. L’altre pobre, suplicant.
LIMOGES. LE MARCHÉ. El bullici del mercat. La gent. El mercadeig.
CATACOMBAE. La presència de la mort, el repòs tranquil. El més enllà.
LA CABANE SUR DES PATTES DE POULES. La cabana de la bruixa Baba Yaga. Popular personatge dels contes russos.
LA PORTE DES BOHATYRS DE KIEV. L’Obra es tanca majestuosament amb una evocació a l’antiga porta d’accés a la ciutat de Kiev.


Nota:
Els títols de les peces i les il·lustracions corresponent al libreto que acompanya a l’obra. Ref: ENSAYO ENY – 39. Imprimir artículo

3 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

em quedo amb la de piano-piano, i tant!

i pensar que la primera vegada que vaig escoltar aquesta obra va ser de la mà del magaloman Keith Emerson que va destrossar tota l'exposició en aquell pressumptuós disc dels Emerson, Lake & Palmer de nom Pictures of an exibition...

però mira per on que després l'estigma va desapareixer.

Seguim lligant espectres!

Llop Estepari ha dit...

Angel, aprofito per fer un comentari: Aquesta Discogràfica (Ensayo) és on jo vaig treballar als 13 anys. Feien unes presentacions dels àlbums amb un gust exquisit.
D’acord amb la versió que ELP fan de l’obra (per casa corre un vinil de Tarkus).
Ja vaig escoltar el monogràfic sobre el vibràfon a Sound System!
Salut

SOUNDA' ha dit...

gràcies doncs per escoltar el programa, malgrat el pecat de no punxar milt jackson (no tenim cd's del mestre i només disposo de vinils a casa...soc, a més, un mal descarregador).

vas treballar en una discogràfica!
a veure si t'animes a fer un especial "les entranyes d'una discogràfica"