Fanals.

(Apunts del meu “quadern de camp”).



Foto: dZoom.

 Destapo la nit, i a l’interior hi descobreixo la plàcida imatge dels fanals pasturant boira. Fan una llum tènue. Es creuen que la força de la llum els hi ve de menjar boira. Per això tots menja que menjaràs. Per això estan tots malaltissos de tant que volen presumir. Pateixen la malaltia de l’òxid. Comencen per fer una mena de sorreta rogenca que els va debilitant i es van encorbant. Fins que els hi queda l’esguard sobre l’asfalt i se’ls hi embruta la cara. No els netegen mai. Quan son tan bruts que en prou feina fan claror, els canvien per uns de nous. Bonics, massissos i amb la pell de porpra. L’altivesa ja la perdran. I la pell també. Imprimir artículo