dijous, 3 de març de 2011

Dona d'Aire.

(Apunts del meu "quadern de camp")

La dona d’aire no respira. Sospira quan s’enamora. Quan ho fa de la tardor, juga esvalotada arrossegant els peus per les fulles, fent soroll. No es fixa mai a qui acaricia. No es fixa mai en la mena de flors que cull. Quan li toca el sol se li acoloreix la pell i se li escalfen les galtes.

La dona d’aire entra sempre sense trucar i se’n va sense dir res. És una mica arrauxada en les seves emocions. Sembla talment que senti el temps.

La dona d’aire és una mica desordenada. Es passa el dia assecant la roba dels alres.

Fotografia: BlogdeMitologia.

És molt fàcil endevinar el seu estat d’ànim només sentint-la. Es mostra tal com és. A vegades però, com a dona que és, cal veure-hi la subtilesa. Escolteu-la:
Parla sola.
Parla amb tu.
Si algun cop sentiu aquest soroll per sota la porta o per una finestra que no tanca prou bé, no cal fer res. Ja és dins.

---------------------------------------------------------------------------------
Imprimir artículo

8 comentaris:

Adbega ha dit...

Genial, una entrada genial! I molt original... Però t'he de dir que sort que no és prou tard, i encara es sent soroll, sinó quan la dona d'aire ha parlat amb mi m'hagués mort de por.

jordi vendrell ha dit...

Adbega, la Dona d’Aire té un estat d’ànim una mica canviant. Potser en aquell moment estava una mica enfurismada. Torna a provar-ho un altre dia! Segur que tindràs moltes oportunitats per parlar-hi.

Notis ha dit...

Estic segura que després de conèixer la dona d'aire, serà molt agradable sortir al carrer i notar la seva presència. Des d'ara, serà quelcom més que un fenòmen meteorològic.

Gemma Sara ha dit...

Bonica la teva dona d'aire... una dona d'aire que no respira és una mica inquietant. Ens veiem!

jordi vendrell ha dit...

Notis, és cert pots notar la seva presencia de moltes maneres, la calma, la brisa, la marinada, la tramuntana, les rafegues, les torbonades ...

jordi vendrell ha dit...

Gemma Sara, de moment a la Dona d’Aire jo només l’he sentit bufar. Però, es clar, en algun moment deu tenir que agafar aire! Benvinguda!

Núria ha dit...

Sensacional! Feia temps que no em sorprenia tant una entrada d'un bloc. Semblava que m'havia entrat la tramuntana a l'habitació. Preciós joc de lletres i de sons.

jordi vendrell ha dit...

Núria, la dona d’aire té tantes veus! Va bé conversar-hi de tant en tant. És allò d’“agafar aire”. Però, clar, quan bufa la tramuntana ... potser que parli sola! Salut i benvinguda.