La dona d’aire no respira. Sospira quan s’enamora. Quan ho fa de la tardor, juga esvalotada arrossegant els peus per les fulles, fent soroll. No es fixa mai a qui acaricia. No es fixa mai en la mena de flors que cull. Quan li toca el sol se li acoloreix la pell i se li escalfen les galtes.
La dona d’aire entra sempre sense trucar i se’n va sense dir res. És una mica arrauxada en les seves emocions. Sembla talment que senti el temps.
La dona d’aire és una mica desordenada. Es passa el dia assecant la roba dels alres.
 |
| Fotografia: BlogdeMitologia. |
És molt fàcil endevinar el seu estat d’ànim només sentint-la. Es mostra tal com és. A vegades però, com a dona que és, cal veure-hi la subtilesa. Escolteu-la:
Parla sola.
Parla amb tu.
Si algun cop sentiu aquest soroll per sota la porta o per una finestra que no tanca prou bé, no cal fer res. Ja és dins.
---------------------------------------------------------------------------------
Imprimir artículo
8 comentaris:
Genial, una entrada genial! I molt original... Però t'he de dir que sort que no és prou tard, i encara es sent soroll, sinó quan la dona d'aire ha parlat amb mi m'hagués mort de por.
Adbega, la Dona d’Aire té un estat d’ànim una mica canviant. Potser en aquell moment estava una mica enfurismada. Torna a provar-ho un altre dia! Segur que tindràs moltes oportunitats per parlar-hi.
Estic segura que després de conèixer la dona d'aire, serà molt agradable sortir al carrer i notar la seva presència. Des d'ara, serà quelcom més que un fenòmen meteorològic.
Bonica la teva dona d'aire... una dona d'aire que no respira és una mica inquietant. Ens veiem!
Notis, és cert pots notar la seva presencia de moltes maneres, la calma, la brisa, la marinada, la tramuntana, les rafegues, les torbonades ...
Gemma Sara, de moment a la Dona d’Aire jo només l’he sentit bufar. Però, es clar, en algun moment deu tenir que agafar aire! Benvinguda!
Sensacional! Feia temps que no em sorprenia tant una entrada d'un bloc. Semblava que m'havia entrat la tramuntana a l'habitació. Preciós joc de lletres i de sons.
Núria, la dona d’aire té tantes veus! Va bé conversar-hi de tant en tant. És allò d’“agafar aire”. Però, clar, quan bufa la tramuntana ... potser que parli sola! Salut i benvinguda.
Publica un comentari a l'entrada