dijous, 17 de març de 2011

Un Bisbe qualsevol.

L’home turmentat pateix. Diu que pateix per tots nosaltres. S’agenolla i resa. Resa i vigila. Vigila i castiga. Plora pel càstig que infligeix. És el seu calvari. Pobre home.

Ara, l’home turmentat (un bisbe qualsevol) castiga a l’home feliç (el Pare Manel). Manuel Pousa és l’home que ajuda, que fa servei. És l’home útil. L’home per qui “agenollar-se” te un sentit molt diferent.

Evidentment, el Pare Manel està més a prop de la Terra que del Cel.

Més informació AQUI.

El Pare Manel. (Fotografia:Mané Espinosa. La Vanguardia).
 Imprimir artículo

6 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

No hi puc fer més, encara em revolta aquesta església que no se n0adona que fa molts que va perdre el nord. De fet el va perdre el dia que un tal Saule va caure del cavall.
Deixem-ho.

Gemma Sara ha dit...

Com deia La Trinca en aquella cançó:
"Davant la crisi i la miseria
el cop d'estat i la represió
ells tenen clara sols una cosa:
No al divorci i sanseacabó!"
(on diu "divorci", llegir "avortament").
Demencial.

jordi vendrell ha dit...

Eulàlia, bona referència a Saule. Saule de Tars, hàbil en les estratagemes del marketing i en la venda del “producte” als gentils. Caldria mirar bé a l’embolcall d’aquest producte per tal de veure-hi la data de caducitat. Em sembla que ja fa “tufillo”.

jordi vendrell ha dit...

Gemma Sara, la Trinca va tocar el tema sovint i amb mofa. Qui no recorda aquell fragment referint-se a l’Església: “beneïen totes les guerres per poc que es fessin en nom de Déu”.
Amén.

Lluís Bosch ha dit...

Si l'home turmentat comprengués que també està més aprop de la Terra que del cel potser estaria menys turmentat, i no li caldria vigilar ni castigar tant (bona referència a en Foucault). Però en fi, que faci el ue vulgui. Per mi podria anar-se'n de pet al cel.

jordi vendrell ha dit...

Lluis, enviar a l’home turmentat al cel seria un premi. Jo més aviat preferiria que formés part de la teva col·lecció de dimonis. Però ... vols dir que el voldrien?