Un amor platònic.

L’amor d’en Tòful per la Carmesina no és d’ara. Ve de lluny. El cert és que ella mai li ha arribat a fer massa cas. Els dos havien estat artistes d’una gran Companyia de teatre. Bé, artista el que es diu artista, ho era ella. Ell es limitava a papers secundaris i molt rarament coincidien en els diàlegs dalt de l’escenari. Només una vegada, en una obra i per exigències del guió, ella li clavava una plantofada per no sé ara quin motiu. Cada nit en Tòful esperava l’escena de la plantofada i parava la galta amb cara de beneït. Fins i tot, un dia que ella estava especialment preciosa, no es va poder aguantar i va posar l’altre galta.

Amb els anys la Companyia va anar a menys. Ella va marxar del país i diuen que se’n va anar a Amèrica on va tindre un cert èxit. Desenganyat, ell es va dedicar a escriure guions de teatre on la protagonista era la Carmesina. Escrits que acabaven sempre en un calaix. Desprès no se’n va saber res més.


I coses de la vida els dos han anat a parar a la meva prestatgeria, formant part de la col·lecció d’antigalles. I casualitats del destí també, estant posats de manera que no s’han pogut arribar a veure mai.

Avui, mentre mirava un vídeo de la Carmesina, en Tòful ha vingut a fer el tafaner i, es clar, a passat el que ha passat. En un primer moment, quan ell se li ha acostat, semblava que ella li girava l’esquena, però després he notat que el trobava a faltar. En Toful s’ha emocionat.

Els hi he buscat un raconet íntim i amb poca llum. A vegades veig que en Tòful li llegeix els guions que va escriure per a ella i la Carmesina torna a reviure els seus moments d’esplendor.

Gran personatge aquest Tòful.

----------------------------------------------------------------------------------------------- Imprimir artículo