Abril.
A l’encalç de primaveres no soc amic d’himnes, ni de colors a les banderes. Però m’agraden les cançons que neixen lliures, inconscients del seu destí i que el poble se les acaba fent seves.
Primaveres, revoltes, protesta, cançons ... a voltes inconnexes, d’ideals dispersos. Desenterro utopies, somnis, ideals ... sé que sou a prop, no meu abandonat mai!
Tot plegat albirant Abril. I si és que no et tingués Abril voluntat, potser hagués deixat néixer en mi estigmes espaordidors. Enderroco el pas barrat, vers l’estimball del pensament endarrerit ...
José “Zeca” Afonso va compondre “Grândola, Vila Morena” lluny d’imaginar que més tard seria la senyal pel començament de la “Revolta dels clavells” a Portugal.
Joan Isaac va participar amb recitals a Portugal, al costat de José Afonso, després de la revolta. Va compondre “A Margalida” dedicada a la dona que va estimar Salvador Puig Antich.
-----------------------------------------------------------------------------
Imprimir artículo
1 comentari:
Perfecte!
Justament ahir plegava el primer ministre pseudosocialista de Portugal i pensava en que avui era la data senyalada, el 25 d'abril!
memòria històrica internacionalista que ens remet a les primaveres de Praga, Paris, els clavells portuguesos i els primers de maig combatius d'arreu del món.
José Afonso i la seva Vila Morena, patria de fraternitat! només cantar-le des de dins de les entranyes em posa la pell de gallina...aquella cultura democràtica de classe, revolucionària, allò que tant necessitem i que, en paraules de rosa luxemburg, no és altra cosa que la democràcia real: la que es desvincula del capital i forma part de les persones!
bé per aquest post i per Joan Isaac i per tot l'alè del pensament i l'acció de les tradicions revolucionàries del marxisme radical i del món llibertari.
primaveres, totes!
revoltes, moltes!
cançons, quatre, i molt bones!
Publica un comentari a l'entrada