dimarts, 15 de març de 2011

Esperar

(Si no l’heu llegit, primer caldria llegir l’apunt anterior “Una Quimera”.)

 
Esperar (II).


I jo no sé qui és el que cada dia truca a la porta. Potser algun enjogassat truca i s’amaga per tal d’intentar convencem que hi ha algú. Però sempre quan obro el replà resta buit. I corro a la finestra i veig el temps esmunyir-se entre la gent, carrer enllà. Tan sols a vegades, enfeinassada a la cuina o regant els geranis, sento a través de les vibracions del silenci com un respir a prop i uns batecs encesos que no son els meus. I sento que la pell que embolcalla aquest silenci es va perfilant, dia a dia, en un esborrany de límits esvaïts, cada cop més amb similituds d’un home. I l’esperança em mena a neguitejar-me cada dia cap a l’hora baixa, quan ell truca. Però quan obro, no hi ha mai ningú.


I des del balancí estant, grisa la tarda, veig que un batall silent es gronxa pels carrers ferint el temps. I deixo que el meu esguard s’apoderi de qualsevol silueta inquieta i s’endugui els meus anys. Té, com aquella que ara passa tant esparracada, gronxant-se en la seva quimera . Com un batall silent trucant a les portes ... però tots els panys son verges.

Fotografia: Phtobucket.
Imprimir artículo

2 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Imagino que en aquest segon lliurament també es pot escoltar Albinoni, que li escau. O Malher.

jordi vendrell ha dit...

Lluis, “palabrita del niño Jesús” que volia posar el fragment de la 5ª de Mahler! Però només la tinc en vinil i me la tenia que baixar. Veig que has captat bé la melangia de la narració. Salut.