Ara, l’home turmentat (un bisbe qualsevol) castiga a l’home feliç (el Pare Manel). Manuel Pousa és l’home que ajuda, que fa servei. És l’home útil. L’home per qui “agenollar-se” te un sentit molt diferent.
Evidentment, el Pare Manel està més a prop de la Terra que del Cel.
Més informació AQUI.
 |
| El Pare Manel. (Fotografia:Mané Espinosa. La Vanguardia). |
6 comentaris:
No hi puc fer més, encara em revolta aquesta església que no se n0adona que fa molts que va perdre el nord. De fet el va perdre el dia que un tal Saule va caure del cavall.
Deixem-ho.
Com deia La Trinca en aquella cançó:
"Davant la crisi i la miseria
el cop d'estat i la represió
ells tenen clara sols una cosa:
No al divorci i sanseacabó!"
(on diu "divorci", llegir "avortament").
Demencial.
Eulàlia, bona referència a Saule. Saule de Tars, hàbil en les estratagemes del marketing i en la venda del “producte” als gentils. Caldria mirar bé a l’embolcall d’aquest producte per tal de veure-hi la data de caducitat. Em sembla que ja fa “tufillo”.
Gemma Sara, la Trinca va tocar el tema sovint i amb mofa. Qui no recorda aquell fragment referint-se a l’Església: “beneïen totes les guerres per poc que es fessin en nom de Déu”.
Amén.
Si l'home turmentat comprengués que també està més aprop de la Terra que del cel potser estaria menys turmentat, i no li caldria vigilar ni castigar tant (bona referència a en Foucault). Però en fi, que faci el ue vulgui. Per mi podria anar-se'n de pet al cel.
Lluis, enviar a l’home turmentat al cel seria un premi. Jo més aviat preferiria que formés part de la teva col·lecció de dimonis. Però ... vols dir que el voldrien?
Publica un comentari a l'entrada