Ja està. M’ho veia a venir. De fet ja feia algun temps que em sentia diferent. Pressentia canvis. M’ho vaig començar a notar la darrera lluna plena. Al final ha sortit el llop estepari que portava a dins tota la vida. I ha tingut de ser ara, quan ja soc un home fet i dret. O al menys això era el que em pensava.
Bé, ara no us penseu que m’ha sortit pel a la cara i totes aquestes coses. El canvi afecta principalment a la vida privada. He tingut que canviar una mica l’alimentació i poca cosa més. La meva companya també diu que a les matinades no udoli tan fort que desperto als cadells.
He fet alguns canvis en el blog per tal d’adaptar-lo a la nova personalitat. I res més. Aviso al reduït però estimat grup de lectors i lectores que passeu per aquí que és possible que de tant en tant se m’escapi alguna mossegada. És el que hi ha.
Una forta udolada a tots.
--------------------------------------------------------------------------
Imprimir artículo
10 comentaris:
Llop estepari anònim, vol dir això canvis en els teus udols?
Veig també que no és sedentari aquest llop, que li agraden els canvis constants.
Incís: a vegades els comentaris poden ser curts (tweet, tweet)i dir moltes coses; a vegades no diuen res ni els llargs ni els curts, però tan se val.
Bru, la veritat és que m’agradaria udolar més alt i mossegar mes fort, però en el fons em sembla que sota la pell del llop encara hi ha una ovella (això no tindria que dir-ho, perquè tota la feina se’n va en orris).Però donem temps al temps a veure que passa.
Sobre l’ocell chogüi evidentment tens tota la raó, però l’apunt ja estava fet amb la intenció de crear polèmica entre Blogger i Twitter.
Un udol.
En aquesta nova etapa el llop estepari crec que tindrà força feina per mossegar i descobrir-nos moltes coses que a vegades ens passen desapercebudes. Serà molt interessant anar consultant els seus udols.
Jo aplaudeixo tots els canvis i transformacions per principi. Aquest també.
Notis, la feina per mossegar i udolar no me l’acabaria mai. Però compte no acabi amb mal de gola!
Lluís, això va amb el caràcter. Soc una mica tastaolletes. La veritat és que encara estic buscant la forma de trobar-me còmode amb el meu propi blog. Tant de bo no la trobi mai!
Un udol.
Benvinguts els udols i els canvis...
Una udolada o unamossegada ara no sé ben bé què fer-te.
Eulàlia, fes el que vulguis. Ni jo mateix ho tinc prou clar. Encara no sé quan toca udolar o mossegar. De fet estic aprenent el codi de conducta del grup (he notat que a vegades els altres em miren com dient: - Què fot aquest ara!
Un udol (ara si).
Veig que ara s'udola aquí. Bé, em sembla que al final hauríem d'estar tots de metamorfosi i mossegar tot déu. Així que amén al canvi!
Trobadora, ja veig que tu ets més partidària de l’acció directa. Ja veus que això de ser llop/lloba va per aquí: cal mossegar per tal de perviure i ser.
Una mossegada, dons.
Publica un comentari a l'entrada